La porca
(oing - oing)A banda d’analitzar i qüestionar els grafitis, també s’ha indagat en com la ciutadania de Girona viu la seva pròpia sexualitat, identitat de gènere, conceptes estètics o relacions socials. Per fer-ho, s’ha creat la instal·lació “La porca: posem les sexualitats sobre la taula”, un espai participatiu en què es formulen preguntes que poden ser contestades de manera anònima i dipositades dins una guardiola.
La Porca ha fet parada a diferents llocs de Girona per conèixer les opinions, relats i vivències de la ciutadania: a les #39 Jornades Voltaiques, La Clínica Marta Jiménez i el Centre Cívic de Sant Narcís. Igualment, s’ha publicat un formulari a les xarxes socials per arribar a més persones, permetent que aquest espai segueixi omplint-se de continguts.
La Porca ha fet parada a diferents llocs de Girona per conèixer les opinions, relats i vivències de la ciutadania: a les #39 Jornades Voltaiques, La Clínica Marta Jiménez i el Centre Cívic de Sant Narcís. Igualment, s’ha publicat un formulari a les xarxes socials per arribar a més persones, permetent que aquest espai segueixi omplint-se de continguts.
︎︎︎ Què entens com a pèrdua de la virginitat? En quina edat va ser i com ho vas viure?
33. Femení. Una qüestió sexual. El moment en què una persona decideix compartir el seu cos amb d’altres en un acte sexual.
32. Female. Als 16 - en aquell moment ho vaig engender com penetracio vaginal - com in tramit- va ser un phew menys mal.
32. Masculí. 23, regu.
57. Dona. Ho vaig viure amb normalitat i sense suposar cap trauna ni por per la perdua.
30. Masculí. Tenir un acte sexual amb una altra persona. Als 17 i anava begut.
55. Dona. Tenir la primera relació sexual. La vaig viure als 17 anys.
48. Dona. 17 anys. Relacions sexuals completes.
44. Dona. El mantenir relacions sexuals, 18 anys, amb normalitat.
29. Femení. Va ser als 17 anys i ho vaig viure amb neguit, desconeixement, por..
33. Femení. Perdre la virginitat és fer una cosa per primer cop, normalment associat al sexe. En el meu cas, la primera vegada va ser la socialment establerta (amb un noi). Ho vaig viure bé ja que va ser tot molt respectuós però em va semblar "poca cosa", no vaig sentir lo que m'esperava ni cap de totes les coses que es suposava que havia de sentir... Anys després vaig perdre la virginitat amb una noia i va ser totalment diferent! Romàntic, sensual, carinyós, natural, delicat, tot va fluir molt millor i allà sí que vaig sentir moltes coses (tot positiu!!).
59. Dona. 20, ho vaig viure de manera extrany i novedosa.
38. Dona. Tota la vida havia pensat que era tenir relacions amb penetració. La primera vegada va ser amb 18 anys i bo vaig viure fatal. Em va fer molt de mal, i el noi, no va tenir cura del què sentia ni tampoc de donar-me plaer. A més, recordo que quan ell va acabar se'n va anar a veure la tele i això em va fer sentir molt ignorada.
35. Femení. Tenir relacions sexuals per primera vegada. Als 20 anys. Ho vaig viure com un fet important.
54. Femení. La primera experiencia sexual amb un altre persona. ( 15) va ser una bona i grata experiencia.
39. Masculino. Perder la virginidad para mi es la primera vez que se tiene relaciones sexuales con penetración. Yo perdi mi virginidad a los 14 años. La verdad lo vivi bastante inmaduramente pero tanto ella como yo nos la pasamos bien por mas que después de eso fuimos a rendir un examen 😅.
29. Femní. Entenc la pèrdua de la virginitat com la 1a relació sexual amb penetració. En el meu cas va ser als 20 anys. Ho vaig viure molt malament perquè va ser fruit d'un abús...
47. Home. Entenc que va ser la primera vegada que hi va haver penetració. Als 18 anys. Va ser bastant sòrdid, en un context de festa i drogues però vam riure bastant.
31. Ho entenia com a follar per primer cop. Als 16 i va ser adrenalínic però desastrós, a nivell de plaer.
40. Femení. Quan hi ha hagut penetració d’algun tipus. Als 18 anys, ho vaig viure molt bé, ja que amb la persona que va ser, va tenir molt de tacte i respecte, i tenia la informació que era verge.
38. Home. Es perden molts cops la virginitat i a moltes edats.
44. Dona. Fer l’amor amb penetració. Als 19.
34. F. Entenia que la pèrdua venia donada per la penetració i així ho he entès durant molts anys. Va ser quan en tenia 15 i no ho vaig disfrutar gens. Ara ho entenc totalment diferent…
32. Dona. Sempre va ser en funció de la penetració, però hauria de ser més aviat la primera experiència sexual amb una altra persona, sigui quina sigui la pràctica. Va ser els 15 anys amb molta por i massa inseguretat.
45. Dona. 1r contacte amb el sexe. Va ser als 18 anys i ho vaig viure com una molt bona experiència.
63. Home. 18 anys i decebedor.
29. Dona. Compartir per primera vegada la pròpia sexualitat (en la forma que sigui: carícies, masturbació, penetració, etc). Va ser als 19 anys, i ho vaig viure amb molta pressió i molta sensació d'inseguretat pel fet dE creure que havia de saber alguna cosa que no sabia... No vaig gaudir-ne.
41. Masculí. Relació sexual amb penetració. Als 19 anys. Fatal.
30. Dona. Tenir relacions sexuals 16 anys. Bé, divertit i curiós.
36. Home. Penetració. 18.
22. Dona. La primera vegada que el sexe inclou penetració. Als 17. Ho recordo fred.
39. Dona. Ho entenc com la primera vegada que vaig tenir relacions sexuals amb penetració vaginal. Va ser als 15 anys i ho vaig viure com a algo molt bonic i un punt trascendental.
36. Dona. La pèrdua de virginitat em costa definirla pel sol fet que engloba moltes coses socialment. Sol ser la primera relació sexual amb penetració. Es sol dir en la dona que és el trencament de l'himen, sense tenir en compte masturbació, violacions,... A més, es sol medir molt més la virginitat duna dona que la d'un home, qualificant-la com a més pura o menys pura. Jo la primera relació sexual amb penetració per sort va ser desitjada i la vaig tenir amb un noi el dia que feia 15 anys, amb un desconegut. No la considero la més important i no la catalogo com a pèrdua de virginitat ja que no m'agrada el terme.
27. Dona. No entenc aquest concepte. És una merda pq s'hi fa referencia per indicar el primer cop que t'han penetrat la vagina amb un penis quan la sexualitat en el meu cas comença molt abans de quan va passar això. Si ens referim a aquest moment, als 18 i no em va agradar gaire. No vaig donar importància a aquell moment ni m'ha marcat gaire re posteriorment.
37. Macho. En sentido físico mantener relaciones sexuales por primera vez en sentido más profundo profundizar más en la relación de un hombre con una mujer.
63. Dona cisgenere. La primera relació amb coit, als 17 anys.
32. Masculí. Al seu moment l'entenia com a tenir relacions sexuals amb penetració. Tenia 20 anys i ho vaig viure com un alliberament degut a la pressió que suposava, a aquesta edat, ser verge.
37. Dona. Per a mi va ser quand vaig tenir sexe per a primera vegada, amb penetraciò. Va ser amb el meu xicot de quan tenia jo 16 anys.
48. Femení. Per mi he perdut la virginitat Moltes vegades i la virginitat és cíclica, torno a ser verge en diferents etapes de la vida. Vaig perdre la virginitat fisiológicament amb dos homes consecutius, el primer dolç i e@ segon bèstia ( vaig sagnar dues vegades ).
34. Femení. Fer l’amor per primera vegada. Als 21 anys, va ser bonic però dolorós. També recordo sentir por i molts de nervis.
31. Dona. 15 anys. Molt forçat i a la vegada molt "enamorada". Ara sé que és un constructe social. Fins fa uns anys hagués dit que la perds quan tens la primera relació sexual amb penetració i set trenca l'himen.
56. Mascle. L'entrada o accés a un nou "què" de la vida. Com a home vai eyacular de ben jove al límit amb l'infància. Amb una dona, fou ella més gran i si recordo bé en tenia 16 a tope Grunxi.
46. Femení. Penetració. 21. Com si fos una etapa :) Era una parella estable però em vaig quedar una mica igual.
34. Mujer. jajajjaja, nunca me hice esta pregunta de qué entiendo para perder la virginidad, pero lo entiendo como algo fisiológico de la primera vez que fui penetrada por un pene. Tenía 13 años, fue en el bosque y no me sentí muy cuidada. Sentí decepción creo y luego no estuve con hombres por varios años.
26. Dona. 15 anys. Ho vaig viure tranquil·la, però va ser extrany perquè els dos erem verges i no teníem experiència. Per mi, abans era la penetració, però ara ho veig com el fet de sentir plaer sexual produït per una altra persona.
27. Dona. La virginitat és una construcció social/cultural. Mai l'he perduda, perquè mai he sigut verge.
57. Home. Primera vegada que fas l’acte sexual amb penetració. Cap als 20 anys aprox. Amb por!
19. Dona. Per mi perdre la virginitat és fer qualsevol cosa sexual encara que no hi hagi penetració. La vaig perdre als 16. Va ser una experiència rara al principi.
20. Femení. Em fa vergonya contestar.
26. Femení. En el moment que vaig donar per “perduda la virginitat” va ser el primer cop que vaig tenir sexe amb penetració. Tenia 15 anys i ho vaig viure com un moment rellevant ( tot i que no ho va ser amb perspectiva).
︎︎︎ El tipus de sexe que ens inculquen sol tenir una durada d’entre 15 i 30 minuts, idoni per a què l’home pugui arribar a l’orgasme. La resta només són preliminars i no es considera sexe en si mateix. Et sents identificadi amb aquesta afirmació? Tu també vius els preliminars com un acompanyament?
33. Femení. No em sento identificada amb el concepte de considerar el sexe com a penetració exclusivament. Dit d’altra manera, l’erotisme i el sexe no es distancien dins la meva manera de viure una situació íntima amb el cos. L’erotisme o els mal considerats preliminars poden arribar a estimular sexualment (segons cada persona en major o menor grau) tant o més que l’acte sexual consumit (entenent com a acte sexual l’accés directe a les zones erògenes).
32. Female. No! Ara sexes oral I movements els visc com sexes en si I no preliminars.
32. Masculí. No. Tot és sexe.
57. Dona. I tant,els preliminars son l,inici per a tenir sexe.
30. Masculí. Preliminars són sexe i en formen part.
55. Dona. Quan vaig començar a tenir sexe sí, amb l’edat canvies i ja no em sento identificada amb l’afitmació.
48. Dona. No, en absolut. Es mes, a vegades no pensem en l'orgasme ni un ni altre sino rn jugar una estona.
44. Dona. Si, però els preliminars tb son sexe.
29. Femení. Estic d'acord que el sexe es viu així i no visc els preliminars. Per mi els "preliminars" són part de la trobada sexual i on puc gaudir més de la sexualitat.
33. Femení. M'ha costat anys entendre-ho, però no. Si fos així, dues noies mai podrien tenir sexe ja que no hi ha penis.
33. Femení. No m'hi sento. Els preliminars són bàsics.
38. Dona. No, per mi els preliminars poden ser un objectiu en si mateix.
35. Femení. No, per a mi el sexe comença amb els preliminars.
54. Femení. Jo diria que, des-de el moment que decideixes compartir sexe amb un altre persona, es posa en marxa tot un maquinaria sensual, ( no crec que sigui bona idea Centrant-nos només amb el temps de clímax ) es una opinió.
32. Masculino. Ya no. Hace poco tiempo aprendí, junto a mi pareja, a disfrutar del sexo de comienzo a fin y no solo la penetracion y el orgasmo.
29. Femení. Gens identificada! Sóc clitoriana i per mi els preliminars són primordials.
47. Home. No. Penso que els preliminars també són sexe.
31. No. No ho visc així, i demano i poso límits per fer-ho canviar.
40. Femení. No, la sexualitat inclou jocs sensuals, erotisme…
38. Home. Jo gaudeixo de cada moment i m'exita molt escoltar l'orgasme de l'altre abans que el meu...!!
44. Dona. No m’hi sento.
34. F. No, els preliminars ja són sexe.
32. Dona. No, cal que hi hagi orgasmes per considerar-ho sexe.
45. Dona. No, per mi hi ha molt més...tot és sexe, no només la penetració.
63. Home. No.
29. Dona. Actualment no, tot i que durant força temps si... Ara no considero que res siguin preliminars de cap pràctica concreta, tot i que sóc conscient de que molta gent si.
41. Masculí. M'agradaria pensar que no. Si es tracta d'una relació sexual els preliminars són part de la relació. Però a vegades és només sexe sense relació, ni preliminars.
30. Dona. No, ni de bon tros. L'orgasme pot ser el final però no poden ser 2 minuts o 1h o no sempre arribar-hi. Preliminar a què? El sexe es tot en sí mateix i amb la pràctica q sigui gaudeixes del moment i del fas o et fan.
36. Home. No. Per expemple, m’encanta el tocament estàtic, pressió sobre diferents parts del cos m’exciten fins que podria rebentar.
22. Dona. No. Per mi "els preliminars" també són sexe.
39. Dona. Mai mho havia plantejat, per a mi tot es sexe. Crec que es un concepte arcaic si senten des des punt de vista de que lhome pugui arribar a l'orgasme.
36. Dona. Tant en les relacions sexuals amb homes, com amb dones, com amb persones no binàries considero el que senten com a preliminars com a part de la relació sexual, de fet en una relació sexual no sempre tinc penetració ni dono penetració i pot existir orgasmes per les dues parts o no. El temps de durada depèn, no solo mirar-lo, però varia molt d'un dia a un altre.
27. Dona. No i no.
37. Macho. Es algo que a veces pasamos por alto dado por la rutina diaria.
41. Femení. Sobretot amb el temps es va reduint a 15. Segon parelles.
34. Mujer. No. Para mi lo que se llama "preliminares" es parte del "acto", de la relación sexual y puede ser sin penetración, sin orgasmo de ninguna de las dos partes.
78. Home. Mai ningú m'ha parlat de la durada. El sexe té moltes facetes. Els preliminar són molt importants.
43. F. No. No.
19. Dona. No, no em sento identificada perquè ho visc com algo placenter.
60+. Femení. Sento que ho he sentit. Sento que ho he patit. No hi estic d’acord en absolut. Estic molt trista que encara parleu d’això. 40 anys després dels meus 20. No hem tingut educació cap generació.
32. Dona. El tipus de sexualitat imposada socialment és aquesta i estic d’acord amb l’afirmació. Cal fer-ne una revisió des de tots els àmbits i que sobretot, els homes siguin conscients, donat que les dones ja ho som.
24. Masculí. Els preliminars també són part del joc. Sense escalfament no hi ha partit.
20. Dona. Sí, no els visc com acompanyament però en relacions esporàdiques “noches locas” t’hi trobes moltíssim. Fins que no has quedat unes quantes vegades costa explicar gaire que no està anant bé o que no has acabat.
22. Femení. No em sento gens identificada. Aquesta afirmació entorn el sexe com a única via la penetració, excloent dins del sexe el sexe homosexual entre dones i moltes vies més. També dins d’aquesta afirmació també s’entra en la percepció de la virginitat i perdre-la amb la penetració. Per mi el sexe és qualsevol intimitat compartida entra dues persones amb una relació sexoafectiva.
︎︎︎ Actualment encara vivim en una cultura coicentrista que posa en primer pla la penetració durant l’acte sexual. Com ho vius la penetració? Et fa arribar a l’orgasme o necessites estimular altres parts del cos? Quines?
33. Femení. Cada cas, cada cos, és particular, íntim i legítim. En el meu cas visc l’erotisme i el sexe d’una manera intensa hi hagi o no penetració. Segons el dia, el moment i la persona amb qui comparteixes aquest moment poden resultar estimulant unes coses o d’altres o totes plegades. Dependrà exclusivament de cada instant. Personalment disfruto més amb la masturbació mútua, tot i que en moments àlgids durant l’acte sexual necessito una penetració per després retornar, probablement, a l’estímul de zones erògenes amb altres parts del cos que no són vagina + penis. L’orgasme que aconsegueixo és d’origen clitorial. Hi puc tenir accés tant des de la masturbació com la penetració o totes dues coses alhora (que és el que acostuma a passar). Però principalment ve influenciat per un estímul no tangible: l’atracció que em desperta la posició dels cossos i la manera de mirar-ho/sentir-ho/sexualitzar-ho.
32. Female. Normalment haig d'estimular el clitoris tambe o en comptes de l a vegades el ano.
32. Masculí. La penetració és una práctica més.
57. Dona. L,estimulacio del clitoris es esencial,la penetracio pot ser hi o no.
30. Masculí. La penetració bé però es necessari més coses, interactuar amb l'altre persona, per tenir un bon orgasme.
55. Dona. Necessito estimular altres parts, sobretot els pits.
48. Dona. La penentracio per mi es secundaria. Moltes vegades no n'hi ha en les relacions amb la meva parella.
33. Femení. Jo visc la penetració amb molt de plaer ja que és una part del sexe que m'agrada, però de cada vegada disfruto més també amb totes les altres maneres de fer sexe (carícies, estimulació, petons...).
59. Dona. No em fa arribar a l'orgasme. Necessito estimular altres parts del cos. Petons, carícies per tot el cos.
38. Dona. Fins ara molt malament. Sempre o quasi sempre em feia mal. Als 18 anys vaig anar a una ginecòloga perquè em feia mal posar-me tampons i quan em va preguntar si amb les relacions em feia mal igual i li vaig dit que sí, em va acusar de que això em passava per tenir relacions esporàdiques d'una nit. Amb el temps vaig aprendre a no rallar-me amb això i a gaudir els orgames d'una altra manera. Tot i així, una vegada vaig haver d'anar a una sexòloga, a petició d'una parella que tenia. Ella em va dir que tot això tenia solució mitjançant uns massatges i jo li vaig dir que en aquell moment ja no volia tenir relacions amb penetració vaginal perquè amb altres pràctiques ja aconseguia l'orgasme. Ella no parava de dir-me que amb aquesta actitud estava eludint un problema i que a més, perjudicava a la meva relació de parella. No vaig voler tornar-hi més perquè em vaig sentir culpavilitzada, no em vaig sentir escoltada ni creia amb aquelles solucions màgiques. Curiosament, passat un temps, amb una altra parella vaig tenir orgasmes vaginals per primera vegada, sense cap estimulació (abans els que havia aconseguit era sempre amb estimulació d'altres parts).Em vaig quedar molt sorpresa perquè creia que realment no existien.
35. Femení. No acostumo a arribar a l'orgasme només amb la penetració. Necessito estimular el clítoris. La penetració m'agrada però no és el que més m'agrada.
54. Femení. La penetració es una part més, fa arribar a l’orgasme tot, des-de l’avarícia, la mirada, les paraules…. Les olors, tot el conjunt . No funciona una sensa l’altre.
32. Masculino. Ultimamente y cada vez mas disfruto del juego previo mas que la penetracion.
29. Femení. Personalment no contemplo tenir sexe amb algú sense penetració però sempre en una segona fase i amb estimulació de clitoris abans.
47. Home. Visc la penetració força bé i em fa arribar a l'orgasme.
31. Estimular el cos en general, carícies, mossegades, contacte, resporacions, humitat, mmqur em mengin a poc a poc el cony, i l'estimulació del clítoris com a últim pas.
40. Femení. Necessito estimular altres parts del cos i els diferents sentits.
38. Home. Com a ser que te una cosa que per genetica serveix per entrar a l'interior d'altre. M'encanta la penetració i el contacte vagina penis. Pero tb m'encanta que hem toquin altres parts, amb o sense penetrar (acaricies o llepades als ous i pars més baixes, acaricies l'entre cama, llepades als mugros, llepades al coll).
44. Dona. Millor estimular. Els pits.
34. F. Ho visc amb naturalitat ja que ho combino amb l’estimulació de moltes altres parts del cos per arribar a l’orgasme. Principalment coll, pits i clítoris.
32. Dona. Només amb la penetració gaudeixo i sento plaer però sense arribar a l’orgasme, cal estimular el clítoris també.
45. Dona. Jo arribo a l'orgasme estimulant altres parts del cos. Els pits, el coll...tot el cos és estimulant..
63. Home. Tot va bé.
29. Dona. Algunes vegades arribo a l'orgasme a traves de la penetració, però no sempre. Sovint, quan es que si, és perquè estic molt excitada, pel fet d'haver viscut estimulació d'altres parts del meu cos.
41. Masculí. Em pot estimular qualsevol part del cos en funció de l'atenció, l'afecte, el carinyo, etc. però reconeixo que la com-penetració és un moment increïble!!!
30. Dona. A vegades he aconseguit corre'm amb penetració però el 99'9% de les vegades no. Depen a cada persona el que li agradi. Pots estimular clitotes, l'anus, coll, pits pubis, esquena, cuixes...
36. Home. Penetració per mi sol ser important però em cal estimular ela pits de la parella i rebre un feedback positiu.
22. Dona. Necessito estimular altres parts del cos.
39. Dona. Jo disfruto molt amb la penetració, pero tb magrada tot lo altre, una cosa acompanya la altre.
36. Dona. La penetració em fa arribar a l'orgasme, tmb l'estimulació del clitoris, pits, orelles, cul, cuixes, peus,..
37. Dona. Necessito estimular altres parts del cos com el clitoris. Tot i que puc arribar-hi penetrant si es van combinant les estimulacions.
37. Macho. Con la suelo llegar siempre el orgasmo.
63. Dona cisgenere . Tot el cos és erogen, depèn més de qui toca que de que toca.
32. Masculí. El coit pel coit no. Sense excitació prèvia i durant, difícilment arribaria a l'orgasme. I no només amb el coit arribo a l'orgasme. Estimulant parts com el cul, la ment, o l'altra persona.
37. Dona. No necessito la penetraciò per a arribar el orgasme. A mes, hi ha algunes postures amb penetraciò que no em fan arribar al orgasme tampoc. Però sembla que és fonamental pel home amb qui tens les relacions. Per a mi, es fonamental estimular el clitoris i els labis vaginals. Però abans necessito estimular altres zones com ara el coll, o caricies per tota la pell.
48. Femení. Necessito estimular pits i sentir me protegida i estimada, amb la penetracio arribo a l’orgasme pero tb amb un massatge.
34. Femení. Normalment arribo a l’orgasme amb la penetració però el fet d’estimular altres zones, com els mugrons, fa que arribi a l’orgasme més depressa.
35. Dona. Jo normalment no arribo a l'orgasme amb la penetració. La veig com una pràctica més però gaudeixo més quan m'estimulen el clítoris.
34. Mujer. No tengo reglas generales, siento que puedo tener un orgasmo a veces solo con una mirada. Depende de tantas cosas: la persona, el deseo, la situación... No puedo contestar esta pregunta en términos generales.
63. Dona. El clítoris, els pits.
30. M. Si, tot va bé.
44. D. M'agrada la penetració ràpida perquè no em sé relaxar i no m'agraden les tocamentes.
42. Femení. La penetració m'encanta,però en la meva relacció no és important ni necessari. Em fa arribar a l'orgasme, tot i que ho combinem amb masturbació.
23. Femení. Visc la penetració com un acte ràpid, com si fos el més essencial de fer durant l'acte. A vegades em sento presionada per la rapidesa del sexe masculí. Necessito estimulació de moltes altres parts del cos. La cara, orelles, cames, en general tot. Estar en presència total.
58. Femení. La simple penetració no em fa arribar a l'orgasme, necesito estimular els pits i el clítoris per arribar-hi.
56. Dona. Molt desconeixement del cos. Important l'estimulació de les zones erógenes que també són desconegudes, fins i tot per la pròpia dona.
27. Dona. Que guay el vostre projecte. Olé! La meva sexualitat no és heterocentrada ni heternormativa. M'agrada la penetració amb dildo y penis, dits i altres joguines. El lloc de més plaer del meu cos és la boca i els mugrons.
50. (dibuix d'una rodona amb una ratlla que la travessa). Interessant -m'agrada- si s'adapta i respecta els meus "tempos" o ritme d'exitació. Rares vegades he arribat a un orgasme amb la penetració i prou (2 cops a la vida? i "suposo" que per excitament previ i per "habilitat" del noi en jugar amb punt "G". El coit i prou NO em fa arribar a l'orgasme. Necessito estimular la pell, coll, esquena, pits, cuixes, llavis... i un cop vaig descobrir que els dits del pu són molt erògens però mai més cap parella s'hi ha dedicat ni si jo ho faig és ben rebut.
24. Dona. Coitcentrista o falocèntrica? Tenir relacions majoritàriament amb dones. La penetració és una activitat més del sexe. Necessito estimular altres parts del cos (majoritàriament clítoris).
21. Femení. Amb la penetració moltes noies no arriben a l’orgasme també necessiten estimular el clítoris.
50. Home. Trobo va bé… Sí. Orelles, cuixes, coll...
26. Dona. La penetració es important però no arribo a l’orgasme i he d’estimular molt sobretot el clítoris.
26. F. No em fa arribar a l’orgasme, necessito altres parts del cos. Clítoris, pits, coll, orelles, etc.
︎︎︎ Creus que has tingut una educació adequada entorn de la teva sexualitat? Què t’hagués agradat que t’expliquessin?
33. Femení. No, definitivament. Senzillament hauria agraït tractar amb normalitat i claredat una qüestió natural. Totxs sentirem impulsos sexuals, independentment de si els compartim amb altres persones o ens els reservem amb nosaltres mateixxs. Per tant, què menys que parlar-ne d’una manera humana, orgànica.
32. Female. Moltes coses - 1 a cuestionar Al's tius cis que no s'ho Curran gens des de mes petita!
32. Masculí. No. Doncs no ens van explicar bé la diversitat sexual.
57. Dona. Ho vaig descobrir experimentant,va ser autodidacta.
30. Masculí. No l'he tinguda, però no he necessitat que m'expliquessin res.
55. Dona. No. Era tabú.m’hagues agradat una explicació més extensa, amb els sentiments.
48. Dona. No. Hi va haver mutisme i culpa. M'hagues agradat que m'expliquessin que el sexe es in mitja per comunicar nos i disfrutar.
44. Dona. No he tingut una educació adequada, m'hagués agradat q el sexe me l'haguessin explicat com un acte natural i molt més lliberal, no com casi un pecat.
29. Femení. La veritat. Que les amigues expliquessin les dificultats, que a les escoles no només incedissin amb la por i el preservatiu, que es parles més del plaer en general i es treballes tot el cos...... En definitiva que encara que es pogués parlar poc, que aquest poc fos real.
33. Femení. A mi sobretot m'ha faltat naturalitzar el fet de què em pogués sentir atreta pels dos sexes.
A banda d'això, l'educació sexual que he rebut tan des de l'escola/institut com des de casa té molt que desitjar.
L'educació sexual es centra, encara que de cada cop menys (i que així segueixi, si us plau!) en les relacions home/dona i crec que és una limitació per a tothom ja que ningú tenim els mateixos gustos ni atraccions i no podem jutjar cap tipus de pràctica sexual, sempre i quan tots els participants en gaudeixin.
59. Dona. No en vaig tenir. El funcionament del nostre cos. La menstruació.
38. Dona. No, perquè en aquell moment només era una educació sexual basada amb la reproducció. Va ser a través d'un programa de ràdio que em va servir per tenir més informació. A mi m'hagués agradat que m'haguessin parlat d'una sexualitat sexoafectiva sana i posant la responsabilitat afectiva al centre. També basada en l'orgasme i no amb el coitocentrisme com a pràctica normativa.
35. Femení. No, m'agradaria que ens haguessin parlat amb més naturalitat de la masturbació.
54. Femení. La meva educació va estar molt precària amb aquest tema. Es sigut d’agredir que s’hagués pogut parlar d’aquest tema amb naturalitat.
32. Masculino. No. Me hubiera gustado que me expliquen muchísimo más de lo que nos explicaron en el colegio. Me hubiera gustado que me expliquen sobre el respeto y la importancia de encuentro sexual, de las diferentes formas de hacer el amor y de estar abierto a nuevas sexualidades.
29. Femení. No crec que hagi tingut una educació adequada, ha sigut nul·la. M'hauria agradat haver pogut parlar de sexe. Viure sense tabús.
47. Home. Penso que he tingut una educació sexual bastant justeta. M'hagués agradat que m'haguessin educat també en les emocions.
31. No. M'hagués agradat saber que podia experimentar tant plaer com he descobert ara.
40. Femení. No, molt tabú, però han respost tots els dubtes quan els he preguntat, en el meu cas perquè sempre he tingut molta confiança.
44. Dona. No massa! Potser mes normalitzada.
34. F. Gens. Tot!
32. Dona. No, gens. Hagués faltat parlar-ne quan sorgeixen les preguntes i amb l’acompanyament d’un adult. En el meu cas les preguntes les contestàvem entre nosaltres a partir de germans o cosins més grans, de vegades amb informacions falses i estereotipades.
45. Dona. Més educació sexual, més coneixements del cos femení.
63. Home. Fa 50 anys no s'explicava RE.
29. Dona. No, no massa. Sobretot, que m'haguessin acompanyat a enfocar les relacions sexoafectives des del plaer, i no des de la por O la pressió d'haver de demostrar O fer coses concretes...
41. Masculí. M'hagués agradat poder parlar més obertament de les diferents i incontables formes de relacions sexuals, sobretot quan era adolescent. Crec que el fet de ser una relació íntima, es confonia amb una relació privada, i que per tant, estava fora de les discussions obertes com qualsevol altre tema.
30. Dona. Gens. Lunic q recordo a classe es q una mare dun alumna va venir a posar un condó a un platan. Doncs mhagues agradat conèixer com iniciar una relacio sexual, consentiment, com donar plaer i com rebre'l. Coneixer diferents sexualitats i practiques.
36. Home. Nope. Des dels pares que m’expliquessin més coses fins auna educació explícita i complerta de les orientacions sexuals possibles a alternatives de pràctiques sexuals, tot aixó a l’escola.
22. Dona. M'hauria agradat que no fos tant tabú. Que fos un tema obert i sense prejudicis.
39. Dona. No. Crec que hi havia molts tabús i que moltes coses les he après x compte propia i amb les amistats. Mhagues agradat que es normalitzés la masturbació femenina. Mhagués agradat tenir una educació no tant falocentrista.
36. Dona. Per sort des de ben petita he viscut la sexualitat a casa com una part més de la vida, sense tabús ni prejudicis. Estic contenta en aquest sentit.
27. Dona. No. Moltes coses. A estimar-te i respectar-te primer de tot. A conèixer-se a un mateix i sobretot a NO focalitzar les coses en l'home pq aixo et fa fixar amb el seu plaer i no amb el propi.
37. Macho. La única educación sexual que he tenido es : Niño acuérdate de utilizar preservativos.
63. Dona cisgenere. No però suficient.
32. Masculí. No. La diversitat sexual, més a fons la sexualitat femenina (i masculina), tot allò que pot donar plaer, tot allò més enllà del coit, la importància de la seducció, la sensualitat, les carícies, el respecte a l'altra...
37. Dona. Crec que he tingut la sort de tenir una educaciò sexual minima, gràcies al programa de radio que s’emitia els dijous a la not als 40 Principals quan jo era adolescent: “En tu casa o en la mía”. Era una sexòloga que ens feia coneixer com protegernos de malalties i embarassos no dessitjats, i com gaudir amb un bon sexe. Però sino fos per aquest programa, no vaig rebre cap altre educaciò en aquells temps en els que internet encara no existia (o no teniam acces).
48. Femení. No. La pregunta es q m Hagues agradat q no m expliquessin perque ha de Petita estava molt exposada a la sexualitat
34. Femení. No. Només una classe a 6è de primària sobre la reproducció sexual i una altra a l’institut sobre la importància d’utilitzar preservatiu. M’hagués agradat que m’expliquéssin el que podia sentir o el que podia passar el dia que perdés la virginitat, quines són les parts del cos que ens provoquen plaer, la importància de gaudir del plaer, que em transmetéssin que tenir sexe és una cosa normal, que no és de ser una viciosa o que no és una cosa bruta, m’hagués agradat poder parlar sobre la orientació sexual, em vaig sentir molt sola i perduda amb aquest tema, també m’hagués agradat que m’haguéssin parlat de la masturbació tant masculina com femenina.
28. NB. No. M'hagués agradat tenir una educació sexual diversa. Que ens parlessin de persones cis, trans, racialitzades...
28. Dona. No. Diferents maneres de relacionar-se, d'identitats i expressions a l'hora de ser.
32. Dona. No ho crec. Tot era envoltat de misteri i d'idees falses i preconcebudes. Hauria de començar per la família i desrpés l'escola.
27. Dona. M'hagués agradat saber més sobre consentiment, del plaer sense vincular-lo a la penetració, de les cures sentimentals que calen en una relació sexoafectiva (o amb tu mateixi).
9. Femení. Sí, perquè n'hem parlat amb la mama.
29. Fem. No, hablar sobre veresidad y no chorradas
39. Mujer. No he tenido una buena educación sexual, en mi época ni siquiera se hablaba en las escuelas. Me hubiera gustado que me hubieran explicado más sobre la anatomía femenina y el placer femenin, en vez de toda esa sexualidad basada en el pene y la penetración.
57. Dona. No. Tot amb la ment oberta.
34. Mujer. No siento haber tenido una educación sexual adecuada, siento que aún me estoy educando. Siento que hay demasiados tabús, o palabras cambiadas. Creo que lo que la sexualidad es un juego íntimo & un intercambio de energías lo "aprendí" demasiado tarde. También siempre me masturbé, però de niña creía que estaba mal, & es una pena.
59. Dona. Vaig tenir una educació adequada. Però el sol fet que fos educació ja va ser un condicionant. Una cosa excepcional quan crec que hagués estat molt millor viure-ho des de la normalitat.
43. Home. No, molt faltat. A com donar plaer a les dones. No tot és penetració.
15. Femení. Sí.
81. Home. No me enseñaron nada (dibuix d’una polla).
15. Femení. Crec que he tingut una educació adequada i el necessari per a la meva edat.
19. Masculí. No, més profunditat de les diferents sexualitats.
19. Femení. Més o menys, a l’escola no gaire, però tinc la sort que a casa mai a sigut un tema tabú.
67. Femení. Sí. res.
16. Dona. No, ja que no ho explican bé a les escoles.
20. Tinc dubtes. No. M’hagués agradat tindre una educació sexual basada en el consentiment i allunyada d’una visió cis-hetero.
23. Dona. No. Tot xq no ens van fer res. De fet, anava una escola religiosa i era tema tabú.
-. -. C’est un sujet dingue, il faut respecte tous.
26. Dona. No, crec que s’hauria d’haver tractat el tema de les diverses sexualitats i pràctiques, per tal de donar visibilitat a la diversitat.
55. F. No, Com va tot i el perill de les relacions sense protecció.
74. Masculí. No l’he tingut. Una explicació comperta i sincera.
23. Masculí. No. Que m’expliquessin les coses sense tanta idealització.
22. femení. No, crec que només se’ns ha explicat el rol tradicional de la dona i ens han donat una visió hetero sobre les relacionas tant afectvies com sexuals.
︎︎︎ Com seria la sexualitat per a tu en un món ideal? Creus que canviaria si enlloc del penis, situéssim el clítoris al centre del plaer?
33. Femení. En un món ideal seria estupendo que els homes coneguessin/tinguessin més accés a la informació/es preocupessin per si mateixos en comprendre com és de diferent la zona erògena i la manera d’experimentar sexe d’una dona. Tan senzill com simplement dotar d’importància equivalent la nostra manera de viure-ho, capgirar el fal•locentrisme i situar la dona en el seu total al centre. No només la vagina o clítoris, sinó les diferents maneres de viure el sexe des de la dona i que moltes compartim: les carícies sexualitzades, la lentitud en els actes, l’erotisme d’una mà en una zona no sexualitzada ‘per se’ sinó que desperta sexualitat per com es tracta/toca/pensa i això et fa mullar més (parlant clar) que no pas una polla entrant a tota velocitat.
32. Femení. Yesss.
32. Msculí. No ho sé.
57. Dona. Realment es el sexe q procuro tenir.
30. Masculí. No estic preparat per contestar aquesta pregunta.
48. Dona. No. Penso que el centre del plaer es el plaer en si, sense o amb genitals.
44. Dona. Si, completament d"@cord.
29. Femení. Yes!!!!!!!
33. Femení. Totalment! És molt complicat fins i tot imaginar-s'ho perquè vivim en un món masclista i tot es centra en la figura de l'home, no només el sexe. Per mi lo ideal seria que fóssim 100% iguals homes i dones, no veig la necessitat de què hi hagi un sexe dominant però això és una utopia. Tot i així, no hi deixo de creure ni d'esforçar-me perquè així sigui.
38. Dona. Seria una sexualitat més lliure i compartida, sense possessions i amb responsabilitat de cures, al marge del vincle que hi hagi. Si situéssim el clítoris en el centre del plaer seria molt positiu per les dones amb vagina perquè es tindria en compte el seu plaer.
35. Femení. Crec que la sexualitat va molt lligada a la submissió de la dona, al masclisme i als gustos dels homes. Veig molt lluny que el centre del plaer sigui el clítoris. Hem de canviar moltes coses en la nostra societat per aconseguir això.
54. Femení. Sexualitat ideal, seria aquella que parteix del respecta que neix de l’amor cap l’altre ser si,
32. Masculino. Sería libre, respetuoso, cuidado y amoroso. Creo que si, sería diferentes si hubiera sido clitoris-céntrico en vez de pene-céntrico.
29. Femení. La sexualitat lliure i de respecte cap a tothom. Sense tabús, parlar i aprendre. Descosificant les dones. Que mai més cap noia es sentis 'bruta' per practicar sexe. Crec que canviaria radicalment si el clítoris sigués el centre. Provablement ja no viuríem en un patriarcat.
47. Home. Estic bastant confirme amb la sexualitat actual.
31. Canviaria, sí. Però crec que canviaria si descentressim de la genitalitat en general.
40. Femení. Segurament si, seria molt diferent i millor.
38. Home. M'encantaria tenir un orgasem femení, per poder comparar... l'orgasme masculí crec que es molt curt i aburrit en alguns casos!! Socialment m'encantaria que no fos tan tancat i no normalitzat el tenir sexe, i la inculcació social de la monogamia com a fet exclusiu de tenir sexe no existís. M'encantaria que fos més normal, que no fos un tema de parella, seria més divertit i ens complicariem molt menys la vida humana...
44. Dona. Super.
34. F. Ara ho visc com si fos en el meu món ideal però m’ha costat anys d’auto-aprenentatge. Canviaria totalment.
32. Dona. Sí, crec que el clítoris és el centre ja en les meves pràctiques. No sé com canviaria, però segur que t’estalviaries moltes situacions incòmodes o amb parelles homes que ho desconeixen tot.
45. Dona. Seria lo ideal!
63. Home. Sense tabús sense propietats/monogamia i no cal canviar una cosa per una altra, tot té el seu lloc i tot s'hi val.
29. Dona. Penso que m'ajudaria el fet de sentir que tot i ser una part Important de la nostra persona, no s'ha de fer de cap manera concreta, en cap moment concret, un nombre de vegades determinat... Encara a vegades em sento poc lliure per compartir socialment la meva manera de relacionar-me sexoafectivament... Estic força segura que canviaria, sí, al situat el clitoris al centre.
41. Masculí. Penis i clitoris voleu dir patriarcat o matriarcat? Si és més o menys així, canviaria moltíssim! I jo, amb penis, aposto per la vagina!
30. Dona. Haha el clitoris nomes serà el centre quan el mon sigui feminista i les dones puguem explorar la nostra sexualitat lliurement. Si ningú texplica que tenim un clitoris q te 5 forats per on podem corre'ns i que tenim glandules (pròstata) que ens fan corres com les persones amb penis o mes intensament... És normal q situem el penis com a centre de la relació. Hauriem d donar a coneixer q les dones també ens corre'm.
36. Home. Ja hi és per mi. Tot i que el món audiovisual no ho reflecteixi. Fora bo canviar el rollo de les pelis porno si…
22. Dona. Per mi la sexualitat ideal seria oberta, honesta i respectuosa. Si, canviaria.
39. Dona. Seria genial. O almenys igualtat d'oportunitats ;)
36. Dona. Crec q canviaria si situessim la pell com a centre del plaer. I només de que deixi de ser falocentrista ja canviaria molt.
27. Dona. Sí, crec que canviaria.
27. Macho. Creo que debería de impartirse desde pequeñito como una materia más en el colegio de manera que pudiera profundizar nuestro conocimiento ganando en seguridad y placer.
63. Dona cisgenere. Hauríem de fer més cas dels Bonobos.
32. Masculí. Hauríem de centrar el plaer en ambdues persones; entenent, coneixent i descobrint a l'altra i tot el que l'envolta. Una relació i una pràctica més respectuosa amb el cos, els ritmes i els plaers. I en aquí guanyaria valor i centralitat, sens dubte, el clítoris.
37. Dona. Clarissimament, SI !!
48. Femení. Viure la sexualitwt amb naturalitat, en plan si dos tenen ganes de fer se un peto o fer l amor fer ho (amb consentiment Mutu) sense les historíes de parelles gelos etc . Si el clitoris fos el centre del plaer cauriem també en una falocracia pero al revés, una clitocracia , crec en l’equilibri i per mi tot el cos es una font de plaer. El clitoris es una part mes, pero el rollo de posar tota l’atencio al clitoris i al plaer q genera la fricció del clitoris crec q es un altre cop la imatge de la tipica palla amb el penis.
34. Femení. Seria ideal que no fos un tema tabú a cap societat. Que se’n parlés des de que comencéssim a sentir alguna curiositat tant a casa com als centres educatius.
28. No binari. Un món sense gènere, rols, expressions i per tant les dinàmiques. Però clar, això moltes vegades invisibilitza els col·lectius trans. Un món més centrat en el plaer no falocèntric.
28. Femení. La sexualitat en un món ideal posaria el plaer, la confiança i el desig per davant. No només el penis i el clítoris, tota la pell i tot el cos estarien implicats i es podria gaudir amb qui es vulgués i com es vulgués sense tabús.
34. Mujer. Creo que canviaría muchas cosas que van más allá del placer y de la sexualidad. Que el clítoris fuera el centro del placer cambiaría nociones de respeto creo.
61. Dona. Potser per un cop que tots dos son igual d'importants.
46. Dona. Ha de ser un lugar de conexión, complicidad y seguro. Para poder compartir des de el corazón. Creo que si se ha de excluir el pene del centre del placer pero situar el clítoris solo seria cambiar una cosa por otra.
50. Femení. Sí que canviaria. En les meves primeres relacions sexuals que van ser forces anys no sabia res de l'orgasme vaginal i quedar insatisfeta. Fins que vaig conèixer l'estimulació del clítoris.
36. Femení. Crec que en general és així, però jo per sort tinc una parella que sempre intenta que tingui plaer i sento que en el meu cas el plaer femení i masculí està equilibrat.
43. Home. Sexe més obert. Poder fer intercanvis sense problemes ni mals entesos. Molaria que les dones manessin més al llit.
78. M. No necessàriament.
65. Femení. Sempre essent iguals trobarem plaer tots. Amb llibertat, amb desitg i amb no cal fer prioritats, tots iguals.
55. F. Seria molt rica en un món on la sexualitat (tècnica, pel·lícules, models...) "completa" fos ensenyada a l'escola des de la pubertat. I tant que canviaria.
83. Dona. Jo he estat educada en una religió estricte. He estat 25 anys sense tenir contacte amb un senyor. Em van crucificar però ara ho he fet i m’he alliberat.
37. Femenino. Si.
25. F. Seria diferent, deixaria de ser coitocentrista i englobaria altres modalitats amb les quals s’obté plaer. Obiament, canviar i establir el clítoris al centre del plaer, definiria una altra dimensió però tampoc crec que fos lo primordial, el sexe no només s’hauria de limitar al sexe (ni als sexes).
32. Home. Lliure i respectuosa. Si, seria més ric, calmat.
25. Masculí. La sexualitat ideal seria sense tabús. Si!
︎︎︎ Et sents una persona lliure parlant i vivint la teva sexualitat? Ho parles amb lxs amiguxs i família de forma oberta? Alguna vegada t’has sentit jutjadi?
33. Femení. Sí. Mèrit personal. En cap cas hi he lluitat per ser-ho, senzillament sempre he estat convençuda en trencar els tabús sobre una situació natural, bonica, intensa, sana i alliberadora com n’és (per mi) la sexualitat de les persones.
32. Female. No.
32. Masculí. Els amics cap problema, la família tabú.
57. Dona. Ho parlo amb la parella obertament.
30. Masculí. No m'agrada parlar d'aquest tema amb gent que no sigui la meva parella. Tampoc m'interessa la vida sexual d'altres.
55. Dona. Encara no es un tema que parlo obertament, tot i que amb lesamigues ens hem obert molt.
48. Dona. Si, forca lliure. Jutjada, només d'adolscent, quan a casa no toleraven gaire be les relacions sexuals en l' adolescencia.
44. Dona. Si em sento lloure, però no ho parlo amb normalitat, només al meu entorn més proper.
29. Femení. Ho parlo obertament amb la gent que sento que no em jutge. Si m'he sentit jutjada.
33. Femení. No em sento lliure. A mi m'agraden els dos sexes i encara és un tema tabú en segons quins contextos socials.
38. Dona. No sempre. Si que m'he sentit jutjada per no haver volgut tenir relacions amb penetració en el seu moment, o perquè he expressat desitjos o fantasies no normatives. Normalment parlo de sexe amb amistats però reconec que em fa vergonya parlar d'aquell no normatiu.
35. Femení. Parlo de la sexualitat amb els amics, amb la família no.
54. Femení. Vui pensar que si, si, es un tema que parlo amb altres persones i de manera oberta.
32. Masculino. Con mi pareja hablamos libremente, con amigues también (con algunes) y con mi familia no mucho. Y no recuerdo haberme sentido muy juzgado. A decir verdad me gustaría ser un poco más libre. Libre de culpas monogámicas y heteronormativas y libre de juzgar a otres también.
29. Femení. Em sento lliure parlant amb les meves amistats i vivint la meva sexualitat. Però amb la família segueix sent un tabú al 100%.
47. Home. No. Ho visc amb una certa vergonya. No m'he sentit mai jutjat.
31. Sí. M'he sentit jutjada també, però ara això no em frena gens.
40. Femení. Em sento lliure, pero no de jove.
38. Home. En cap moment... tinc la sort de sentirme obert i sense prejudicis en aquest tema.
44. Dona. Ho parlo obertament.
34. F. Si lloure i obertament. No m’he sentit jutjada.
32. Dona. No, encara amb la família no em sento gust parlant-ne, amb els amics sí. Sí, moltes vegades les parelles homes busquen el sexe ràpid per satisfer-se a ells mateixos o no entenen altres tipus de pràctiques. Et diuen que ets rara i pot causar-te inseguretat si no coneixes res més. No s’ha de jutjar mai.
45. Dona. Em sento bé i parlo obertament.
63. Home. Si, ben lliure i jutgen els altres.
29. Dona. No sempre. Si m'he sentit jutjada força vegades, i no sempre explícitament sinó per altres canals de comunicació.
41. Masculí. Em sento una persona lliure, però reconeixo que no sóc conscient de tots els condicionants de la meva llibertat. Ho puc palar amb amics i familiars però els moments per fer-ho són molt escassos. Sóc jutjat i sóc judge: fer judicis és penós, però és un paraigües contra el caos.
30. Dona. Ho parlo obertament. A vegades tinc amigues que al·lucinen de les practiques o del coneixement que tinc envers el meu organ sexual. Jutjada no.
36. Home. No massa en parlo no amb colegues.
22. Dona. Si, m'he sentit jutjada. Depenent de quin entorn no em puc expressar com m'agradaria.
39. Dona. Amb les amistats totalment lliure. Amb la familia no. Mhe sentit jutjada, si.
36. Dona. Em sento lliure parlant-ne amb amigues i família. M'he sentit jutjada vàries vegades sobretot per persones desconegudes.
27. Dona. Depèn de amb la persona. Amb la majoria de dones ho parlo més que amb homes. Amb alguns homes i amb la parella també en parlo. Amb alguns amics de tota la vida a vegades costa que sigui un tema comú però es pot acabar donant. Amb la família no en parlo pràcticament. Si, m'he sentit jutjada en algun cas.
37. Macho. En mi caso suele hablarlo con los amigos cara de una forma muy superficial.
63. Dona cisgenere. Si, puc parlar sense restriccions, no em sento jutjada. Ben dit és pot dir tot.
32. Masculí. Depenent de l'entorn segueixo havent-me d'esforçar per parlar d'aquests temes per prejudicis propis, judicis d'alguns entorns, i sensació de trencar amb la privacitat pròpia. Sol ser en entorns generalment d'homes. En canvi, en altres ocasions em sento molt còmode parlant-ne i compartint vivències, experiències i perspectives. En entorns generalment feminitzats.
37. Dona. Mai ho parlo amb la familia; nomès alguna vegada amb els meus cusins petits, quan van començar a sortir les nits del caps de setmana. Però nones per a dirles que fassin cura de proteger-se sempre. Amb alguns amics mès íntims si he parlat alguna vegada, pero sense entrar en detalls...
48. Femení. Em sento relativament lliure , si clar, alguna vegada m he sentit jutjads.
35. Femení. Actualment començo a sentir-me lliure vivint la meva sexualitat però no parlant-ne. Encara sento molta vergonya, no em sento còmoda. Ho parlo amb algunes amigues de forma oberta, amb la família gairebé mai. Sí, m’he sentit jutjada.
44. D. La veritat és que si! El primer cop que vaig anar al gine i vaig anar amb el meu pare! Ara parlem amb les amigues.
19. D. Amb la família si. Amb l'edat m'he anat sentint lliure però curiosament amb les amigues de l'adolescència mai hem parlat de sexe.
59. Dona. Si. No.
34. Mujer. Si, me siento libre de hablar de mi sexualidad. No oculto nada a nadie, luego no comparto detalles de mi vida sexual con mis madres. Estuve con mujeres y nunca lo oculté, pero no les cuento como la pasamos en la cama u en otros lados.
30. M. Si. Família no. No.
Femení. 41. Si em sento lliure ara. Parlo només amb qui es mereix sentir les opinions. Si m'he sentit jutjada.
45. Dona. Em sento lliure parlant de sexualitat i de la meva sexualitat amb amigues de confiança. No em sento lliure visqunet la meva sexualitat, m'adono de molts tabús que m'ha cohibit i limitat.
38. Dona. Totalment, i ho parlem en família. Segurament, però no presto atenció als judicis que puguin fer.
78. Home. Sí. Sí. No.
15. Femení. Sí, no puc expressar-me del tot, ja que no és algo molt ben vist.
66. Sí.
20. Femení. Personalment sí que sento que pugui parlar i viure la meva sexualitat lliurement, però no més des de fa un parell d’anys, sóc bisexual i m’he fet sentir incòmode per això en vàries ocasions. Parlo del tema lliurement amb les meves amigues, però no tant amb la meva família.
19. Masculí. Amb els amics ho parlo. Amb la família no.
18. Femení. Sí, no ho considero cap tema també i mai m’he sentit jutjada per la meva sexualitat.
20. Femení. Las personas les gusta meterse en la vida de la gente ya que no estan aviertos a otra...
19. Noia. Si, nomes amb les amigues alguna vegada, pero mes amb la familia.
20. Femení. Ho parlo obertament tant amb la família i amics. NO, però amics i amigues, sí.
48. Home. Força. Amb la família no, però amb els amics sí.
75. Dona. Sí, amb la família i amics, no tinc problmes. M’estimo, si em volen bé i sinó també. La mare i àvia eduació imp. NO. (No tatxat).
︎︎︎ T’has plantejat mai la teva identitat de gènere, expressió de gènere o orientació sexual? Què en penses de la nostra societat heteronormativa?
33. Femení. No m’he plantejat mai la meva identitat de gènere en conceptes absoluts. Sí que he reflexionat i normalitzo una identitat de gènere femení (en el meu cas) que és fruit d’un mix binari (parts o maneres mal considerades “masculines”). De totes maneres, per mi el greuge està en seguir considerant imatges clixés femení/masculí, fruit resultant d’un artefacte sociocultural de cada moment històric.
32. Female. Yes - ho fa dificil plantejar alters alternatives.
32. Masculí. Si. Doncs la societat necessita de diversitat per ser més tolerants i educats.
57. Dona. Si q he tingut curiositat per provar coses diferents.
30. Masculí. No me l'he plantejat mai.
48. Dona. Si. De fet, sempre he anat integrant de forma natural la sensació de que podria ser bisexual, encara que he tingut poques experiencias reals.
44. Dona. Si que m'ho he plantejat.
29. Femení. Si molts cops. Amb això em sento còmode però si que la societat (amistats) necessita posar-me en un calaix i els incomode que no em posicioni.
33. Femení. M'he plantejat la meva orientació sexual i va ser dur en el seu moment. És complicat tenint en compte que, com ja dieu a la pregunta, vivim en una societat heteronormativa.
38. Dona. Sí, moltes vegades. És un tema que crec que no tinc resolt del tot i m'agradaria canviar-ho.
Penso que la societat heternormativa no té en compte els autèntics desitjos i ens castra socialment.
35. Femení. No, l'he tingut força clara sempre. Crec que discrimina al col.lectiu LGTBI i si tots aquells que tenen dubtes.
54. Femení. I tant, es , crec, molt important plantejar-te la teva identitat en tots els espectes, es vital per conèixer.
32. Masculino. Me he planteado mi sexualidad pero nunca llegue a probar relaciones homo o bisexuales. Encuentro atractivos a muchos hombres pero no como para querer volverlo físico. De la sociedad heteronormativa pienso que es demasiado vertical, posesiva y desigual.
29. Femení. Sí, als 18 anys no havia estat amb ningú i encara no se m'havia despertat la meva sexualitat, també per desconeixement. Recordo que el Cau on anava ens van fer un joc de rols sobre orientació sexual i vaig estar uns dies pensant que no m'havia plantejat mai res fora de l'heteronormativa.
47. Home. No he tingut mai la necessitat. La societat heteronormativa és una rèmora del passat. M'agraden els canvis que s'estan produint actualment, on cadascú pot ser el que vulgui o senti i que no es jutgi a les persones en funció del sexe i la orientació sexual.
31. Sí. M'ho he pensat i repensat. I encara ho estic fent. Em fa sentir molt ofec i sento com a violència la manca d'obertura a aquests nivells.
40. Femení. Jo només m’he plantejat la meva orientació alguna vegada; costa pero s’estan fent canvis socials.
38. Home. Sincerament no m'ho he plantejat mai la meva condició de genere, ho veig com una cosa que uns tenen pits i cony, i els altres polla. Com es cosideri cada un es cosa seva i respetable i ja esta. Se que hi ha injusticia social amb genere femení, cosa que no comparteixo gens i no entenc. I tb hi han persones que no es consideren res i/o tot. Per a mi tots son humans i fem coses be i malament.
44. Dona. No m’ho he plantejat.
34. F. M’hi he plantejat si i segurament hagués experimentat si no fos per aquesta societat heteronormativa.
32. Dona. Sí que m’ho he plantejat. Jo no em considero només femenina i de vegades es qüestiona que una persona no es sigui prou femenina o masculina. Se li dóna una importància que no té. Es barreja el sexe, el gènere i l’orientació sexual quan no és així.
45. Dona. No, em sento bé amb el que sóc i sento.
63. Home. No - cal ampliar els marges de la cultura sexual.
29. Dona. Si, però no m'he permès fer-ho amb total llibertat, penso. Lautojudici m'ho ha impedit força. Penso que dificulta poder-nos escoltar profundament a nosaltres mateixes...
41. Masculí. Si. / Una merda.
30. Dona. Sí. Una merda la societat heteronormativa.
36. Home. És discriminatòria per definició. Cal educació pel canvi. Inclús per la gent que no som sexistes, a vegades xoquen certes situacions… falta de coneixement, falta d’educació per a normalitzar totes les realitats.
22. Dona. Si.Crec que es tothom es lliure se sentir i fer el que vulgui i que encara es un tema que inclou moltes eiquetes.
39. Dona. Si, mho he plantejat. Crec que podem anar avançant molt encara.
36. Dona. Si, vaig fluint en aquests aspectes segons em senti. La heteronorma té massa les en tots els aspectes de la vida.
27. Dona. Sí. Que és una merda.
37. Macho. Yo en mi en mi caso me he sentido siempre heterosexual, pero estoy de acuerdo en que todos tenemos cabida y habría que tratarlo con absoluta normalidad.
63. Dona cisgenere. No. Que es la que ens ha tocat i es la que anem construint.
32. Masculí. Sí, més des de la racionalitat que des de la vivència. Crec en la bisexualitat humana, malgrat no tenir-la desenvolupada i només havent desenvolupat una orientació sexual: l'heterosexual. Això, al meu parer, és una gran llosa com a societats i individus perquè no ens permet explorar i descobrir de manera totalment deslliurada.
37. Dona. Potser alguna vegada em vaig imginar que una relciò de parella amb una noia hauria de ser mes fàcil, perquè ens enteneriem millor en relaciò als nostres canvis i cicles. Però mai em vaig sentir atraida sexualment per una dona (encara!)
48. Femení. Si clar, siguent dona doncs a part d’Homes també m agraden les dones i he tingut una relacio llarga amb una dona i en general amb homes. He estat poliamorosa molta anys i a vegades en etapes el sexe ha estat el meu interés primordial. Crec q una dona sexualment molt activa no es contempla en el model de societat q tenim . M havia menjat el cap q si era Lesbiana o hetero pero al final penso q aixo son etiquetes jo m enamoro de les persones ja tinguin vulva o pene. El q passa es q quan m agrada molt una noia Ens fem amigues sense passar a tenir relacions sexuals, més fàcil.
34. Femení. Sí, m’ho he plantejat moltes vegades. Sento que en la nostra societat tenim molta feina per fer.
25. Dona. Solo con 25 años me he dado cuenta que me gustan las chicas... y que no es un problema! Vivir en una sociedad donde lo normal es tener una pareja hetero no ayuda a descubrirse con los tiempos correctos.
24. Masculí. No. Hauria de canviar.
34. Mujer. Creo que siempre supe que podría enamorarme y vivir mi sexualidad tanto con hombres que mujeres. Siempre, igual de niña me parecio algo natural. Deseo que cambien los esquemas / normas y no solo la heteropsexualidad sinto tambien las normas cuanto a parejas.
52. Dona. Si y no. Que afortonadament està canviant. Peronalment no m'ho he plantejat perquè sempre he tingut molt clar que e podia sentir atreta tant per un noi com per una noia.
63. Dona. La diversitat és un bé molt preuat i poc respectat.
30. M. No.
28. NB (no binari). Si que les normes heteropatriarcals ens imposen unes identitats, expressions, dinàimiques, rols que ens indueixen a unes identitats imposades que no sempre van amb la nostra.
27. Dona. Sóc dona rarita. Masculino, femenino, depèn. En la meva expressió andrògina trobo la llibertat. L'heteronorma mata la creativitat i ens homogenitza.
64. Home. No. Ha de ser libre.
78. M. Que encara no ha evolucionat prou.
25. Dona cis. Des de sempre m'han agradat tant els homes com les dones, però fins als 19 anys no em vaig plantejar EH TIA, ÉS QUE ETS BI! Perquè tenim realment el concepte heteronormatiu massa arrelat. Cal desconstruïr-se i trobar realment qui som. Costa a vegades adaptar-te a qui ets (i sortir de l'armari ja ni diguem) però val la pena estimar-nos. Jo ara estic contenta sabent que m'agraden indiviues de TOT i l'espectre de gènere (cis, trans, NB...). la societat heternormativa em pot menjar la figa :) un petó! (cor dibuixat)
16. Dona. Sí, és una merda.
52. M. Sí, pienso que es injusta.
20. Masculí. La societat heteronormativa és una merda. Sí que me l’he qüestionada, tant l’orientació com la identitat de gènere.
23. Masculí. Mai m’he l’he plantejat, i això diu molt de com assumim el gènere segons la sexualitat biològica assignada.
23. Dona. Sí, m’he plantejat la meva orientació sexual. Pensem que només hi ha una única opció.
︎︎︎ Et masturbes? És important per a tu? Ho vius amb naturalitat? Ho comparteixes amb la gent del teu entorn com la parella o amiguxs? A quina edat recordes començar a fer-ho?
33. Femení. Sí, és important per mi més enllà de les necessitats bàsiques. Consisteix en un moment íntim de plaer amb tu. Recordo començar a explorar el meu cos i les seves capacitats sexuals cap els 16 anys.
32. Female. Yes! No compare molt pero.
32. Masculí. Si, als 16.
57. Dona. Si ,ho he sempre i amb naturalitat.
30. Masculí. Sí que em masturbo, ho trobo molt important més enllà del sexe amb la teva parella. Una cosa potència l'altre. Si que ho comparteixo amb la meva parella.
55. Dona. Si, ho comparteixo amb la parella i ho he començat de gran.
48. Dona. Si, ho comparteixo i ell amb mi. Sols o junts, pero en parlem i forma part de la nostra sexualitat.
44. Dona. No em masturbo, ho parlo amb les amigues,
29. Femení. Vaig començar als 19 anys. Ho comparteixo amb la parella i amics. Es important per a mi però he tingut èpoques que estic molt desconectada i no dono espai al meu autoplaer.
33. Femení. No ho faig gaire, ja que estic en procés d'alliberar-me en aquest aspecte.
38. Dona. Sí, amb masturbació des de que tinc 10 anys. Ho visc anb molta naturalitat. A vegades ho he compartit amb molta normalitat amb les meves amigues i en diversos casos amb les parelles que he tingut.
35. Femení. Si! Amb naturalitat. Recordo que al voltant dels 16, abans ho veia com a algo que estava mal vist.
54. Femení. Si, es important , si, ho comparteixo amb els éssers més propers. Que jo Recordi sobre els 12 anys,
32. Masculino. Si, para mi es muy importante el tiempo de amor propio. Lo vivo con naturalidad si, lo hablo principalmente con mi pareja. Y recuerdo haber empezado nose a los 12 quizas.
29. Femení. Sí, em masturbo i ho parlo amb els meus amics i amigues amb normalitat. De fet, van ser els meus amics qui em van animar a provar-ho amb 18 anys.
47. Home. Sí a tot. 12 anys.
31. Sí. És important connectar-me amb mi. Però no ho faig cada dia ni ho sento com una necessitat. Ho comparteixo, sí. A vegades. Recordo començar a fer-ho cap als 12 anys refregant-me amb el canto del matalàs i amb els coixins del llit.
40. Femení. Si, ara ho normalitzo i ho puc compartir; als 14 o 15 anys vaig iniciar pero amb culpa i sense compartir-ho.
38. Home. Hem masturbo, m'agrada. Veig com un plaer personal, de mi a mi mateix. Ho comparteixo amb l'entorn. La parella ho sap, i els dies que no vol fer quelcom hem madturbo i cap problema. Ho trovem normal. No recordo exacta l'edat, pudé entre 11 i 13 anys.
44. Dona. És natural! Cap problema en parlar-ho. Amb les amigues.
34. F. Si! Molt important, ho gaig gairebé a diari tot i tenir parella. En parlo i ho comparteixo. Crec que al voltant dels 23 anys.
32. Dona. Em masturbo poc sovint, no recordo l’edat, però llavors només semblava que existís la masturbació en els homes. Fins que una amiga m’ho va explicar no m’havia passat pel cap. Crec que moltes noies practiquen el sexe amb algú altre abans d’haver-se masturbat.
45. Dona. No gaire, alguna vegada.
63. Home. Si, és ben natural.
29. Dona. Si. Si, molt. Ho visc amb naturalitat, ho comparteixo (tot i que no sempre ha estat així). Recordo fer-ho conscientment força més tard de quan hagués volgut, potser cap als 16-17anys.
41. Masculí. Si. Si. Si. A vegades. Des dels 13Vaia-14.
30. Dona. Sí. Sí. Sí. Sí. 13 anys.
36. Home. Si. Si. Força, però de vegades jo amago a ala parella. 12?
22. Dona. Si. Es important perque es sentie plaer per mi mateixa. No tindria problemes en compartir-ho pero per la meva naturalesa i forma de ser tampoc es que parli molt del tema. No per pudor, simplement es per l'intimitat del gest.
39. Dona. Si. I ho comparteixo amb la meva parella i amics. Crec que vaig començar cap als 12 anys.
36. Dona. Si em masturbo, si és important per mi, si ho visc amb naturalitat, si ho comparteixo verbalment i físicament. Crec q vaig començar amb 9 o 10 anys.
27. Dona. Si, em masturbo i ho comparteixo amb la parella. L'hi explico. No sempre, és clar, però en parlem. Amb amics també. Amb família no. Recordo començar a tocarme per plaer a 6è de primària però no era conscient q era masturbació per desconeixença.
37. Macho. Si me masturbo, ya que no tengo pareja estable y solo disfruto de sexo esporádico más espaciado de lo que a mí me gustaría.
32. Masculí. Sí. Ho visc amb naturalitat i ho comparteixo amb la gent més propera o que em transmet confiança i saber estar. Des de finals de la primària.
37. Dona. Per suposat que si. No ho faig regulrment. Va per époques, segon com em trobi. Quan era mes jove (i encara a vegades ara), em feia sentir malament, perquè tinc el record de quan era perita que la meva mare em va veure fent-ho. Llavors crec q potser vaig començar a sentir aquesta necessitat de masturbarme potser cap els 7 anys. Gràcies a la “revoluciò” del Satisfayer, em començat a parlar entre amigues sobre aquest tema, i fins i tot ens el vam comprar totes.
48. Femení. Vaig començar a masturbar q jo recordo amb 4 anys , despres conscient de masturbar me amb 15. Ara em oso olis i m acaricio però abans feia servir pene de silicona, activador del punt g i cobrador pel clitoris.
34. Femení. Sí em masturbo però m’ha costat molt fer-ho sense sentir-me bruta o sense sentir que estava fent alguna cosa mal feta. Sí, és important per a mi. Començo a viure-ho amb naturalitat. No ho solo compartir amb ningú. Vaig començar a fer-ho cap als 18 o 19 anys.
24. Masculí. Sí a tot. Des dels 13 anys.
52. Femení. Si a tot. Als 44.
28. NB. Si, amb naturalitat. Ho parlo amb lxs amigxs.
46. Home. I tant. Si és important. Ho comparteixo amb parella i amics. Vaig començar als 12/13 anys.
34. Mujer. Me masturbo. Creo que la primera vez tenía menos de 10 años. De niña me masturbaba con amigas. De adulta siempre sola. Si, es importante para mi.
33. Dona. Recordo que les primeres vegades era menor d'edat. Volia entendre com era "allò" que tan es valorava entre sexes: el sexe amb tu sola. No vaig entendre (experimentar plaer) en el seu sentit fins molt més tard. Però vaig creure important explorar-me fins aconseguir-ho. I sí, ho parlo obertament amb amigxs i parella. S'ha de normalitzar.
49. Dona. Sí em masturbo. Ho necessito però no ho dic a ningú. Ho vaig fer un cop i la reacció va ser tal que vaig decidir que era cosa meva i prou.
58. Femení. Per mi és bàsica la masturbació ho faig des de joveneta, no ho he compartit amb ningú ni amb la parella.
27. Dona. Sí, vaig començar als 19. En parlo i ens ho passem bé. Amb la masturbació faig jocs sexuals acompanyada.
43. Home. Sí. Molt. Preferiria sexe real clar. És un secret per la parella i tothom. Fa vergonya. Als 13 segur.
40. (dibuix símbol dona). 10 anys fins que ho vaig explicar a companyes d'escola i em vaig frustrar.
63. Dona. El sexe és important per mi. M'asturbar-me tb. Tot i que prefereixo sexe pel fet de compartir i créixer com a éssers humans.
56. F. Sí. Sí i no. Depèn. Sí, i tant. Sí, ho compateixo. Als 16 anys.
21. Home. Si, ho sic amb naturalitat i en parlo amb amics si surt el tema. Recordo haver començat amb 10 anys.
15. Dona. Si, no molt, si, si, quan vulguis.
19. Dona. Sí, és important per mi. Ho visc amb naturalitat tot i que no és un tema habitual amb les amistats. Vaig començar als 12 anys però no vaig sentir real plaer (orgasme) fins els 17.
15. Femení. No.
23. Femení. Em masturbo i ho visc amb naturalitat. No ha estat sempre així. Si hi penso em vaig començar a masturbar cap als 8 anys, però sense ser-ne gaire conscient, només m’agradava fer-ho. Quan vaig ser més gran (ESO) ho vivia d’amagat però sense vergonya i ara ho parlo obertament.
34. Masculino. Sí, sí, sí, sí y sí! Des de los 7 años.
20. Dona. Sí, 6 anys.
22. Masculí. Sí. Sí. Sí. Sí. 13.
︎︎︎ El model d’amor de la nostra societat està basat en la subordinació, la monogàmia i la dependència. T’hi identifiques? Has experimentat altres models?
33. Femení. M’identifico amb aquests conceptes no per simpatia sinó per immersió cultural de la societat a la qual pertanyo.Practico la monogàmia tot i no estar d’acord amb la major part d’atributs que comporta. He experimentat puntualment altres models com la relació lliure amb altres persones dins una relació estable. No em vaig sentir còmode, puc entendre-ho. No podem abstreure’ns d’on venim amb facilitat.
32. Female. Es una cuestio que abans sentia que no m'afectava pero que des de que visc en parella ho noto mes - intento resistir pero! M'agrada vicar les altres relations tambe al centre!
32. Masculí. Aquest tema s'ha de treballar més.
57. Dona. No,no ho veig aixi pero tampoc he experimentat altres models.
30. Masculí. No n'he experimentat d'altres.
48. Dona. No, tot i que intentem que la nostra relació de parella no tingui trets de codependencia, tenim una base de creences que tenim molt integrada i que diu com han de ser les relacions... creant conflicte tot sovint... Tanmateix quan apareixen i creen conflicte, les podem utilitzar per mirar-nos mutuament i deixar anar allo que no deixa créixer la relació i a nosaltres mateixos.
44. Dona. No m"identifico amb la subordinació, si amb la monogàmia.
29. Femení. No m'agrada que sigui així però crec que estic dins de l'ou. M'identifico en la monogamia i espero que en un altre vida pugui evolucionar cap a l'obertura.
33. Femení. Només he experimentat la monogàmia perquè mai he tingut el desig de provar un altre tipus de relació, però respecto totes les maneres d'estimar mentres hi hagi respecte mutu.
38. Dona. Totalment. No n'he experimentat encara de manera parlada amb les altres persones, però estic en procés de canviar certs patrons per desitjos reals personals.
35. Femení. Sí amb la monogàmia però no amba subordinació.
54. Femení. Si, i tant.
32. Masculino. Si, me identifico, ese modelo de amor está en todos lados, no solo en la relacion de pareja. He experimentado otros tipos de amor y valen mucho mas la pena. Amor en donde hay confianza y respeto.
29. Femení. Sí, m'identifico. No crec que aquest sigui el millor model, però és l'únic model que he tingut i qualsevol altre model em resulta difícil i forçat.
47. Home. Penso que les persones que volen iniciar o definir una relació hauria de pactar lliurement com volen que sigui. Jo soc monògam però no defenso la causa. No he experimentat altres models.
31. Ara no. Visc les relacions des de la no-monogàmia. Fa 3 anys.
38. Home. No m'identifico, pero m'agrada comparti amb la meva parella, molt. He tingut poques parelles, pero al final he caigut amb la comoditat de gaudir plenament de una companya de camí. Ara per ara, crec que es complicat cambiar el model. Pero m'agradaria que no existis la parella. Model inculcat per una religio catolica. Que tots fosim tots i gaudisim de cada un com a nosaltres mateixos, sense ser parella de...
44. Dona. No gens.
34. F. Totalment. No n’he experimentat d’altres.
32. Dona. Sí, jo entenc que la monogàmia és el més còmode o el que s’ha fet sempre per formar una família. És el que hem après.
He tingut parelles obertes on m’he sentit molt a gust. L’important és la comunicació i la sinceritat amb un mateix i amb els altres.
45. Dona. Penso que no, vull estar amb qui vull estar.
63. Home. Si - no.
30. Dona. Poligamia i parella de trio. Has de gestionar més emocions perquè no hi estem acostumats i la possessió ens fa trontollar. També una monogamia lliure i plaent es fantàstica. A la feina o amb els amics dificil sortir de larmari dient que tens una relació a trio.
36. Home. a casa no passa, ni passarà.
39. Dona. He hagut de madurar moltes daquestes idees preconcebudes, tenir moltes frustacions i decepcions fins arribar a la independencia emocional on soc ara.
36. Dona. He experimentat la monogamia i la dependència i intento evitar-los, tot hi que en ocasions tornen, he experimentat altres models i els experimento, mencanten pero en ocasions també són complicades de gestionar emocionalment, potser per la falta de referents.
27. Dona. M'hi identifico parcialment. He experimentat altres models però poc. A la teoria és molt fàcil i gestionar-ho a la pràctica costa.
37. Macho. No me dentífrico con ello y tampoco he practicado otro tipo.
63. Dona cisgenere. Si, m'hi identifico, no com a subordinació ni dependència sinó com a vincle emocional.
32. Masculí. No m'hi identifico, perquè no ho visc així, malgrat no n'estigui lliure. No he experimentat altres models malgrat considero que no estan lliures tampoc de relacions de poder, de subordinació i de dependència, en base a tots els casos coneguts del meu entorn.
37. Dona. És difícil escapar d’aquest model social que ens entorna. No midentifico gens amb la subordinació, vull sentirme lliure i respetada sempre. La dependència, crec que és lamentable, però malhauradament en el meu cas, sempre acabo depenen de manera emocional de laltre persona. Intento continuament evitar-ho però és dificil. Amb la edat es va millorand aquest punt. Però com he dic, és una dependència de tipo emocional. I finalment, si q haig de dir q totes les meves relacions van ser monògames (al menys per la meva part!), i no sé si seria capaç de fer-ho de un altre manera. Suposo que depen de les persones i dels pactes que es fassin.
48. Femení. No. Si, he experimentar poliamoris , parella oberta , Quatre relacions durant anys, relacio a tres durant dos anys.
34. Femení. Sí, m’hi identifico. No he experimentat altres models.
59. Femení. Si. no.
52. Dona. No. si.
45. Home. No m'hi identifico tot i que culturalment hi estic influenciat. no.
34. Mujer. No me identifico con este modelo ni un poquito. Intento y me esfuerzo en experimentar lo que me parece + verdadero y cada vez más logro compartirlo con mi pareja.
41. Femení. No m'hi identifico gens. Actualment tinc una relació monògama-flexible, en la que anem parlant de les necessitats del moment. He tingut relacions obertes però a mi no em funcionen perquè dedico massa temps a les relacions i no tinc prou temps i espai per a mi mateixa. M'agrada que en una relació hi hagi espai per construir-la i no acceptar el que ve imposat.
22. Femení. No m'identifico amb aquest model d'amor, actualment estic en un punt d'exploració personal i de deconstrucció en aquest aspecte. M'agradaria viure un amor lliure, sense dependències ni normes imposades socialment sempre en constant evolució.
31. Masuclí. No, el sexe és quelcom que ajuda a potenciar l'atracció cap a una altra persona però el sexe amb amor no es pot explicar amb paraules.
50. Femení. No gens.Tinc relació d'igualtat en tots els aspectes.
30. Femení. He experimentat el model monògen i la relació berta. Considero que estem vivint en un procés d’extrems. La llibertat individual està arribant a punts egoistes i de “tot si val” + les relacions tòxiques de control i subordinació. Veurem com acaba…
19. Dona. No m’hi identifico i no ho he fet mai. Es quelcom dificil d’acceptar però els entorns ho poden facilitar. Actualment em puc identificar com a no-monògama i gaudeixo d’una relació poliamorosa des de fa 2 anys. Amb anterioritat he estat en una relació de tres (quan tenia 16 anys) igual de complicat d’explicar.
19. Dona. No, però compto amb aquesta opció.
22. Agènere. No. Sí. No.
37. Dona. Sí. No.
-.-. No subordinació. Gens. Independent.
80. Femení. NO.
15. Home. Si.
55. Dona. Sí.
21. Dona. D’acord amb la descripció. Hi afegiria “heterosexualitat”. M’hi identifico pq se m’ha imposat, tot i que he intantat escapar-me’n. He experimentat una relació hetereosexual monògama, una hetereosexual poliamorosa i actualment practico l’anarquia relacional i el lesbianisme polític.
60. Noi. No.
18. Dona. Estic d’acord que la majoria s’identifica o imagina l’amor d’aquesta manera. Tot i que la part de dependència no és molt sana i no s’hauria d’enfocar d’aquesta manera. No he tingut la oportunitat d’experimentar molt, però existeixen altres maneres d’estimar. Per exemple, relació oberta (ben acordada).
19. Masculí. En la última relació que he tingut, estava basada en una acpanonancia horitzontal, és a dir, jo dono i l’altra dona i jo rebo i l’altra reb a parts iguals. No m’hi sento identificat ja que ser separar amor i sexe. Crec que la meva última relació no hi estava basada.
22. Masculí. Sí, només he tingut una relació monogama al llarg de la meva vida. De moment no he tingut un model poligàmic.
18. Femení. Personalment no m’identifico amb aquest model ja que sóc una persona molt independent. Tot i això no he pogut experimentar altres models.
62. F. La subordinació y dependencia son modelos consecuencia directa de la condición económica que arrastramos. No las he expermientado, pero estoc consciente de su uso y abuso en la sociedad. He vivido en un modelo de igualdad y respeto.
︎︎︎ Alguna vegada has tingut una relació sexual sense realment desitjar-la? O alguna vegada has pressionat una persona per tenir una relació sexual? Per quin motiu? Has sentit a parlar de la cultura de la violació?
33. Femení. He pressionat i m’he sentit pressionada. Sempre acceptant jo i l’altre l’esdevenir, per tant, no considero en cap cas una violació el que puc haver sofert. I sí, la societat t’empeny a pensar que el sexe ha d’estar a totes hores i sempre a una altura adient.
32. Maculí. Si, mai he sentit a parlar de la cultura de la violació.
57. Dona. No,sempre ha estat consentit.
30. Masculí. He tingut sexe sense desitjaro i mai he pressionat a ningú per tenir-ne.
55. Dona. No.
48. Dona. No.
44. Dona. No he tingut relacions sexuals sense desitjar-les.
29. Femení. Molts cops m'he deixat violar i he donat el meu cos perquè no em deixessin, perquè em desitgessin, perquè tenia por i perquè volia ser com les demés.
33. Femení. Segurament sí que he tingut alguna relació sexual sense desitjar-la però mai ha estat forçada ni violenta, sinó perquè era "lo que havia de fer". La cultura de la violació no sé què és, mai havia sentit parlar-ne.
38. Dona. Moltes vegades he tingut relacions sexuals sense voler-ho. Que jo sàpiga no he pressionat a ningú a fer-ho.
35. Femení. Sí, he mantingut relacions sense tenir gaires ganes, perquè "tocava".
54. Femení. No, mai, ni he pressionat ni mai ningú m’ha pressionat, si, he sentit a parlar de la cultura de la violació ( molt breument , però si.
32. Masculino. He tenido sexo sin desearlo pero no por haberme sentido violado sino quizas por rutina o deber.
29. Femení. Jo ho he viscut i és una merda.
Mai he pressionat a ningú, mai he volgut que l'altre persona es sentis incòmode.
No he sentit a parlar sobre la cultura de la violació però crec que ja m'ho puc imaginar...
47. Home. Alguna vegada he tingut relacions sexuals sense desitjar-les. Espero no haver pressionat mai a ningú a tenir una relació sexual amb mi, no n'estic segur. Sí he sentit a parlar de la cultura de la violació.
31. Sí. He pressionat, tbé. N'he sentit a parlar i n'he llegit, sí.
40. Femení. Si, per satisfer la parella.
38. Home. He tingut les relacions sexuals amb persones que tb voluen gaudir de sexe amb mi. No trovo la satisfacció si l'altre persona no gaudeix.
44. Dona. No mai.
34. F. L’he tingut per complaure a la parella, si. No he pressionat mai.
32. Dona. Sí, recordo una vegada que vaig notar-me obligada a fer una fel·lació, era jove i ara no em passaria. També he tingut la sensació vàries vegades que anant borratxa s’han volgut aprofitar de mi.
No sé gaire què vol dir cultura de la violació. Que se’n resta importància?
45. Dona. No, mai.
63. Home. Si - si i per desig sexual - si.
29. Dona. Sí. espero no haver pressionat a altres persones.
41. Masculí. Massa íntim per una enquesta.
30. Dona. No he arribat a tindre-la però mhe sentit que em forçaven a fer-ho. Hauriem deducar els nens a no violar en comptes deducar a les noies a "creuar la vorera".
36. Home. Si, insistir per tenir ganes, però mai obligat a ningú. La perseverància, amb respecte, sempre ha resultat en una bona relació en el meu cas.
39. Dona. Si. He tingut alguna relacio sense realment desitjar-la. El motiu va ser x por. Mai he presionat ningu x tenir-ne. No he sentit a parlar de la cultura de la violació.
36. Dona. Recordo alguna vegada a l'adolescwncia de ferho pq tocava, o deixarho de desitjar a mitja relacio sexual i no comunicarho, però en general he tingut la sort de desitjar les relacions sexuals que he tingut .
27. Dona. Sí. No. Sí.
37. Macho. Nunca he tenido una relación sexual sin quererla y jamás se me ha pasado por la cabeza presionar a nadie.
36. Dona cisgènere. No. Sé que és la cultura de la violació però no l'he patit personalment.
32. Masculí. Alguna vegada ho he fet sense ganes i segurament he apretat més del compte per tenir-ne. Tot i que sempre he [intentat] respectar les decisions de les altres persones, sense intentar convèncer ni persuadir. He sentit parlar de la cultura de la violació, i no sé fins a quin punt cap home se n'escapa.
37. Dona. Sí, m’he sentir obligada una begada a tenir una relaciò sexual per què la persona no acceptava un NO per resposta. No vaig ser pressionada fisicament però la persona no volia anarse de casa meva fins acconseguir-ho. Era un amic amb el q a vegades teniam relaciona sexulals però jo en aquell moment no volia, i de fet ja mhavia plantejat no tornar a fer-ho mai mès amb aquesta persona. Pero al final em vaig sentir forçada per a que per fi em deixesse en pau i es fossi. Malauradament, daquest acte va neixer un dels pillors records que tinc, que va acavar passant jo per a quiròfan per a un abortament. Mai ho vaig veure com a una violaciò per que jo ho vaig finalement consentir. Però pot ser em podia començar a plantejarmo... suposo que hi ha diferents maltrats endins de la cultura de la violaciò.
48. Femení. Si , alguna vegada he tingut relacions sexuals sense desitjar -ho realment, per complaure a l’altre i dissociant me. Mai he pressionat a ningú per tenir relacio sexual. No he sentit a parlar, pero Estem força a la cultura de les relacions sexuals no consentides. Estem a la cultura de la Violació, de la exposició a un sexe perbertit. A mi em van intentar violar i de perita he parit abús sexual sense penetracio.
34. Femení. No, mai m’ha pressionat ningú ni he pressionat a ningú perquè ho fes. No he sentit a parlar de la cultura de la violació.
36. M. Si he tenido alguna vez una relación sin deseo, no he obligado a nadie y si he escuchado y comprendidp el tema de la cultura de la biolación, ya que al tener una pareja no te obliga a tener relaciones solo por que si.
46. Dona. Si, dins mateix de la parella, no es parla de violació però si no hi ha ganes d'alguna manera s'ha de dir.
34. Mujer. No he sido violada pero si he sido tocada por un hombre sin consentimiento. Nunca he forzado a nadie.
49. Dona. Si, he tingut alguna relació forçada ja que jo no en tenia ganes però l'altre he deixat que ho fes i després no m'he sentit bé.
40. Masculí. Sóc amargament conscient d’haver violat. Cultura de vilació, la conec a posteriori. Ésser pesat, insistent, etc. Sí he follat sense ganes, per estar-hi sense gaire esma. Buscant tenir respecte per mi i l’altre però poca il·lusió. // També surt bé majoritàriament.
46. Femenino. No, tampoco he presionado a nadie. La violacion es mala en todos los sentidos, no hay que obligar a nadie a hacer nada por fuerza.
22. Femení. Sí que he tingut alguna relació sexual sense tenir-ne ganes. No he pressionat a ningú, ho he respetat molt.
27. Femení. Sí, porque “tocaba”, para que me dejara en paz. Después me sentía un poco sucia la verdad…
18. Home. No. No. Sí, he sentit a parlar i no ho trobo bé.
58. M. No. No. No.
15. Chica. No.
20. Femení. No he tingut cap relació sexual sense destijar-la. Tampoc he pressionat a ningú per tenir relacions sexuals. Sé el que és una violació però no sé si és el mateix que la cultura de la violació. No he sentit res.
15. Femení. He sentit a parlar però no n’he tingut.
︎︎︎ L’expectativa del penis erecte o el mite de què els homes no ploren, són característiques que la societat ha utilitzat per a la construcció de la masculinitat. En quins aspectes t’ha condicionat? T’agradaria reconstruir aquest model?
33. Femení. Especialment la del penis erecte. Aquesta situació és un condicionant per part de la dona que quan passa alguna cosa que no coincideix en una imatge fàl•lica, ferma i bategant del “membre” de l’home et deixa molt fora de lloc. Malgrat aquest pes sociocultural que portem a sobre totxs, penso que cada cop més anem en una direcció de revisió i desconstrucció de models de gènere i els atributs inherents.
32. Female. No se!
32. Masculí. Si.
57. Dona. No crec q tots els homes pateixin el mateix.
30. Masculí. No m'ha condicionat massa. No em considero masclista (tots ho som en certa manera i inconscientment perquè hem crescut en una societat que ho és) i respecto molt la dona. Trobo que és necessària una societat més coral en què la dona i el clítoris tinguin més importància, en tots els àmbits.
48. Dona. La masculinitat es un tret que predomina a la societat de manera desproporcionada pero no el tenim ben integrat ni homes ni dones. Esta desbocat. Indentificat en aquest model i en d'altres... El domini, l'agresivitat... Una masculinitat ben col. locada aporta tota la part mes proactiva, l'impuls, l'acció. Aixo es bo i crec que hem d'acceptar aquesta part en totes i tots nosatres, amb tota la seva rotunditat i potser no es tracta tant de canviar el model sino de complementar lo amb la part femenina, la recepció, la sensibilitat, la unio... que cada persona te independientement de si es home o dona.
44. Dona. No m'agrada reconstruir aquest model i els homes si que ploren.
29. Femení. Reconstruir aquest model ja!
33. Femení. M'encantaria reconstruir-lo i que tothom pogués mostrar lliurement els seus sentiments. En el meu cas, a casa les dones "tampoc ploren" i si que m'ha afectat en la meva salut emocional.
38. Dona. No, en absolut.
54. Femení. Fa molta pena , es molt necessari que ens reeduquem.
32. Masculino. Si, me agradaría. Hay veces que me encuentro mal por no poder ser ese modelo de hombre que pintan en los medios de comunicación, historias de disney y pornografia.
29. Femení. A mi com a dona no m'ha condicionat però he vist homes patir per això...
Una vegada un noi preocupat perquè tenia ganes de sexe però no de li posava el penis erecte.
I mil vegades amics que necessitaven plorar i no ho feien o marxavem per la vergonya de plorar davant meu.
47. Home. M'ha condicionat molt. Sí m'agradaria reconstruir aquest model.
31. Uf. Em condiciona a vegades encara, em fa sentir amb la responsabilitat de cuidar l'altre, en la seva "inseguretat"... I tant que m'agrasaria reconstruir-lo!
40. Femení. Crec que personalment a mi no m’ha condicionat, crec que lentament pero s’està reconstruint.
38. Home. No hem considero un home que necessita expresar la seva masculinitat per ser persona. Hem dona igual tenir-la erecta. Ploro al cine, a casa, amb chorrades i de riure....
44. Dona. No m’ha condicionat…però està clar k ara es veu i ho veig molt diferent.
34. F. En la manera d’entendre la maculinitat tot i que crec que no m’ha condicionat en les meves relacions. Lluito per reconstruir el model, molt necessari.
45. Dona. Trobo que tot això ha canviat molt.
63. Home. No m'ha condicionat.
30. Dona. Sí. Es una pressió q ells també tenen i que la han d'acomplir per estar acceptats per la societat.
36. Home. L’home plora, i l’home no trempa. Ho tinc clar i em desvinculo de cap estereotip semblant James bond. Caldria prohibit moltes pelis.
22. Dona. Ha condicionat que els homes del meu voltant tinguin a vegades actituds condicionades pel molde d'home establert per la societat.
39. Dona. Mha creat idees preconcebudes de com han de ser les coses. Espectatives falses.
36. Dona. Si pq condiciona molt l'autoestima de les persones amb penis.
27. Dona. Sí.
37. Macho. Vivimos en una cultura en la que el hombre se caracteriza más por la dureza de su pene que por la sensibilidad de su alma... eso parece que no vende y es una lástima.
63. Dona cisgènere. Aquest model està absolutament desfasat.
32. Masculí. En haver d'estar a l'altura o en haver d'amagar-me. Poc a poc intento anar-lo reconstruint des de la meva parcel·leta. Però, sí, m'agradaria que a nivell social es pogués transformar.
37. Dona. Actualment tinc relacions amb un noi que, potser perquè és una mica mès gran, li dona importància a alguna daquests aspectes. Jo no em sento comoda amb aquesta visiò i intento ferli veure el meu punt de vista. Es la meva manera de ajudar a la reconstrucció daquest model.
48. Femení. Si, m agradaria un altre model de masculinitat, sobre tot m agradaria veure ho en la meva part masculina com a dona perque els models q tinc em costa veure lo bo.
34. Femení. Sí, m’agradaria reconstruir-lo.
34. Mujer. No me siento condicionada por eso. Si me encantaría que cambie.
39. Femení. M'encantaria que es deconstruís per reformular aquest model. Que al gènere masculí tabé els fa falta veure fer caure les màscares, és més aviat urgent.
28. NB. M'encantaria reconstruir noves masculinitats, ja que co a persona ENBY la societat a vegades ens llegeix com a masculinitat però que no compleix amb les espectatives que li corresponen.
27. Dona. Sempre he vinculat el que m'estimessin en ser desitjada. Si un home no vol tenir sexe amb mi (i hi tinc una relació) sento que ja no m'estima.
63. Home. Cap / No.
45. Dona. M'ha aportat frustració a mi i a l'altre.
18. Femení. La societat ens ha incolcat aspectes de la masculinitat que ens han condicionat a tots al veure que no són així. Personalment m’agradaria canviar això perquè crec que hem avançat més del que la societat ho ha fet.
18. Femení. Personalment no m’ha condicionat però si que conec a gent que l’ha inlfuenciat.
23. Femení. No voldria reconstruir aquest model. Sobretot m’ha afectat a l’hora de construir relacions, sobretot sexoafectives amb homes.
23. Home. M’ha condicionat molt durant la infantesa, després m’en vaig anar desprenent, però inconscientment em segueix afectant.
23. F. M’ha condicionat en la forma de veure el sexe masculí, en la representació del poder i en aquesta relació d’aquests dos conceptes en art i forma de conducta dels homes.
33. Masculí. Sempre la masculinitat s’ha relacionat amb el típic home, alt, muscular, depilat… Jo mai ho he acceptat, s’ha de ser un mateix. Penso que cadascú és bo a la seva manera i pot encaixar en la societat.
21. Femení. Sí. Tenim uns estereotips massa marcats per la societat.
︎︎︎ Com vius la menstruació? Ets conscient de les diverses fases emocionals i fisiològiques que s’experimenta? Et masturbes quan tens dolors menstruals?
33. Femení. Detesto la menstruació tret per una conseqüència que comporta: m’agrada que em deixi el cos relaxat, tranquil i serè. Per la resta de situacions que comporta, ho visc amb força desgana.
32. Female. Sóc cada vegada més content dels diversdiverses fases - i no!
57. Dona. Fa 8 mesos q ja visc la tardor en la meva vida,pero la regla m ha condiciobat la vida,per abundant i per dolorosa. Tot i aixi he tingut relacions sexuals amb regla.
55. Dona. Ja no tinc la menstruació.
48. Dona. Si, tinc forca tensio pre menstrual. No em solo masturbar quan tinc la regla, o si...pero no tinc dolors.
44. Dona. Si sic conscient, no em masturbo.
29. Femení. Amb consciència i amor cap al meu cos. Si el dolor no es gaire fort si que em mesturbo per calmar.
33. Femení. La veritat és que no la visc amb alegria ni mai he decidit estimar-la (potser per això tinc tants dolors). No em masturbi quan tinc dolors, algun cop he tingut sexe, però no gaires.
38. Dona. Visc la regla amb naturalitat. Tinc regles una mica doloroses i altres que no. Amb els anys he experimentat certs dies previs de ploranera i sensibilitat, abans de saber que existien aquests cicles.
35. Femení. Si! Soc conscient. No em masturbo.
54. Femení. Ara ja molt millor, si, soc conscient de les diverses fases , no.
32. Masculino. Cada vez soy mas consciente de las fases de la menstruación. De su relación con la naturaleza y el poder de la mujer cíclica a diferencia del hombre lineal. Me ayuda mucho a comprender a mi pareja.
29. Femení. Visc la menstruació en funció de què he de fer. Sóc conscient de les fases i del que el cos em demana però no sempre em puc permetre estar al llit descansant. No em masturbo amb la regla i menys amb dolor menstrual.
31. Sí. Sí, i em va molt bé!
40. Femení. Amb dolor. Si. No em masturbo en aquests moments.
38. Home. Jo com ha home no tinc la menstruació, pero la intento comprendre. Ja que es veu venir dies abans i es nota. S'intenta ser comprensiu i no es pot fer més.
32. Masculí. ?
44. Dona. La visc amb pal…és força rotllo.
34. F. Ho visc amb naturalitat i sense problemes. Si a tot!
45. Dona. Em considero cíclica.
63. Home. No és el meu cas.
41. Masculí. Visc la menstruació a través de la meva parella.
30. Dona. Tinc dolor horrible. Sí en soc molt conscient dels canvis emocionals. No em masturbo perquè em trobo fatal.
36. Home. Si.
22. Dona. Visc la mestruació accenptant-la ja que es part de mi.
39. Dona. Intento entendre encara que em passa emocionalment durant el meu cicle. No.
36. Dona. Si, em controlo el meu cicle i intento coneixe'l. Em masturbo per calmat dolors menstruals.
27. Dona. La visc bé. No sóc gaire conscient de les fases emocionals i fisiològiques. Si, algun cop.
63. Dona cisgènere. Conec els cicles. No, seria el que menys em vindria de gust.
32. Masculí. No la tinc, però sóc conscient de les fases.
37. Dona. Pateixo molt amb la menstruació, pels dolors forts que tinc, però també amb els cambis dràstics emocionals i fisiologics. Vaig escoltar q la masturbació ajuda contra els dolors mentrsuals però a mi no em funciona, i a mès el dolor no em dona ganes de fer-ho, la veritat.
48. Femení. No tinc Dolors menstruals, si canvis emociónals , per mi la menstruacio es L meva força, m’ajuda a coneixem millor.
34. Femení. Visc la mestruació amb molta naturalitat. Sóc conscient de les fases fisiològiques però em costa més identificar les fases emocionals. No em masturbo quan tinc dolors menstruals.
32. Femenino. Lo vivo como una desarga necesaria, física y emocional. A nivel emocional, me siento muy conectada con cada momento, la pre, el durante y el post, intento conectarme con todo esto cada vez. No me masturbo, pero si m'agrada tener sexo, incluso me sirve a los dolores.
27. Dona. Malament (dibuix cara plorant). No he començat a reconèixer les meves fases i com actua el meu cos fins fa molt poc. Ara que m'hi he acostumat, m'està canviant el cicle. *crying*
47. Femení. Sempre l'he viscut com una càrrega, una nosa que m'impedia fer certa activitats el malestar i dolor físic. No, no em masturbo.
20. Femení. No conec gaire cosa ja que en la meva cultura és un tema tabú i no m’han informat gaire. El poc que conec és per investigació pròpia. No em masturbo quan tinc dolors perquè son molt forts i no em venen ganes de fer gaire res.
22. Femení. La visc conscientment tot el cicle. Sí, tot i que encara no he descobert del tot com m’afecta a mi emocionalment, però sí que tinc controlats els dolors. Sí, em masturbo.
23. Femení. Dolor. Sí. Sí.
20. Dona. Es una setmana en la que estic amb molts alts i baixos que no me aguanto ni jo. No durant la menstrucio no hem masturbo.
22. Dona. Regular pels canvis emocionals però n’estic aprenent per gestionar-ho millor. Pos no.
25. Femení. La visc malament. Sí que en soc conscient. A vegades sí.
︎︎︎ És important per a tu cuidar la teva imatge? Sents algun tipus de pressió social sobre el teu cos? Coneixes els corrents de #bodypositve o #bodyneutral?
33. Femení. Em sento còmode amb la meva imatge però com moltes persones hi ha certes parts del cos que no encaixen en el meu idealisme individual. Conec les corrents i trobo important reivindicar els diferents cossos, sense optimitzar una imatge icònica.
32. Female. Si. Cada vegada més. Em fa ràbia però també seguretat.
32. Masculí. Ai si... Que pesats.
57. Dona. Intento cuidar mes la meva alimentacio i salut.
30. Masculí. És important i m'afecta que la gent no em vegi bé.
48. Dona. Es important fins a un cert punt. No em treu la son pero reconec que no m', hes indifernet. No conec aquests corrents.
44. Dona. Per mi l'imatge és important, no sento pressió social, no conec aquestes corrents.
29. Femení. No conec les corrents i em sento a gust amb el meu cos. També sento pressió per com hauria de ser i no sóc, per les mirades..
33. Femení. No conec aquestes corrents però si que tinc pressió en mantenir la imatge de bellesa establerta.
38. Dona. En el meu cas sóc molt presumida, però assumeixo que tinc dies de tot, i que si algun dia vull anar més "senzilla" no passa res. Sí que sento pressions, sobretot a les xarxes socials (Instagram). Abans que no existissin no em passava pràcticament. Aquests corrents els conec d'oïda i de manera superficial.
35. Femení. Si! Ho és! En certa manera sí que sentim pressió per estar bé i sentir-me guapa. Sovint s'associa al pes.
54. Femení. Cuidar L’imatge sensa cap obsessió , sempre amb tota naturalitat. No, no conec.
32. Masculino. No le doy tanta importancia a mi imagen..y no conocía esos hashtags..
29. Femení. No, intento viure al marge de tot això.
47. Home. No especialment. No sento cap mena de pressió i no conec aquests corrents.
31. És important però sento que poc respecte a la mitjana. So, sento pressions, i tant. Els coneixo.
40. Femení. Si, molt poca. No.
38. Home. M'es igual el fisic. No conec aquets corrents.
44. Dona. És important, però no sento cap pressió.
34. F. Si a tot!
32. Dona. No, per a mi és important la higiene i sentir-me còmode amb el que em poso. Sovint he sentit comentaris com “vas deixada”, t’hauries d’arreglar més, hauries de vestir més femenina, com és que no et maquilles, vols que t’acompanyi a comprar roba…
45. Dona. És important, però amb mesura.
63. Home. Si - no.
41. Masculí. És important reconèixer-s en la imatge d'un mateix? No coneixo aquestes corrents.
30. Dona. No es important la imatge per mi.
36. Home. No massa, pero una persona obesa no m’atrau i jo inte to mantenir-me en un pes “saludable”.
39. Dona. Si, es important. Si, sento presio. No, no ho conec.
36. Dona. Sempre com a dona m'he sentit pressionada per la imatge, hi ha molta pressió social. Els anys mhan donat autoestima.
27. Dona. No especialment. Si. I no conec els corrents.
37. Macho. Si es importante cuidar mi imagen me gusta sentirme atractivo para mí y por qué no decirlo también para los demás.
63. Dona cisgènere. El natural desitg d'agradar-te a tu mateixa i sentir-te a gust.
32. Masculí. Segurament, de manera inconscient, intento cuidar la meva imatge, malgrat no sento de manera acusada una pressió social. No conec els corrents.
37. Dona. Una mica, sí. Però em considero natural i lliure. El meu estil tmb és aixis i a mes és honest: reflexa com em sento en cada moment. Sento pressiò social cap el meu còs: en temes de depilaciò sobretot (ja em van dir algunes “bromes” del estil a la feina), i jo sempre em vaig veure massa grossa. Però intento portar-ho i acceptar-ho cada vegada mès. Forma part de la meva persona i haig d’acceptar-ho, i els algres també!! No conec aquests corrents.
48. Femení. Si es important cuidar la meva imatge, Soc presumida i ho visc com algo saludable i d auto cuidado, pero no em depilo ni vaig a la Pelu ni compro gaire roba ni vaig a la moda, pel q fa la meva imatge dic presumida pero vaig al meu rollo, em tallo jo el cabell i em faig els meus olis o compro cremetes bio o a amigues q en fan. També m agrada sentirme sexi a vegades quan vesteixo, em poso alguna blonda en roba interior pero per mi mateixa . No conec aquests corrents.
34. Femení. Sí, és important per a mi cuidar la meva imatge. Sí, sento pressió social quan no vaig depilada sobretot. No conec aquestes corrents.
46. Home. Si, cuido la meva manera de vestir. Sento pressió social per estar prim. No conec.
49. Dona. Si, costa molt no mirar les fotos de models, les noves joves com vesteixen i no sentir-te transparent perquè tens casi 50 anys i no tens un cos de model.
24. Masculí. Si, és important. No. No.
9. Femení. Si. No. No.
34. Femení. Si. A vegades en funció de les xarxes socials.
35. Dona. Sí, per mi és important cuidar-me però sóc conscient que sovint és per la pressió de l'entorn.
34. Mujer. No es esencial para í cuidar mi imagen cuanto a los demás. Si cuanto a mí. Presión social sobre mi cuerpo, ya he sentido, más que todo cuanto a la depilación. En ciertos paises la mirada de los hombres la he sentido +++ pesadas. No conozco el bodypositive.
49. Dona. Si, necessito sentir-me bé físicament ja que em dona seguretat. Si sento pressió social.
60. Femení. Sí. Sí. No.
50. Dona. És important, sí. La pressió és inconscient, però pensant-hi, sí, jeje Em vesteixo segons on i amb qui vaig... No sé què és #body...
56. Femení. Sí, sense agobiar-me. Totalment, tota la vida una pressió social desde diferents origens. No, ho cercaré.
23. Femení. Sempre he sentit pressió per tenir una bona imatge, ja que el meu esport ho requeria (gimnàstica rítmica). A partir d’aquí ha estat un aspecte sempre present…
23. Hombre. Es relativamente importante. Més por los demás que por uno mismo.
18. (dibuix símbol de la dona). Sí. Trobo que la imatge personal és la manera més directe d’expressar el més íntim de nosaltres. Sí. Sí.
22. Dona. Sí que és important. Sento gordofòbia. Sí que coneixo corrents bodypositive.
24. Femení. Per mi és important cuidar la meva imatge però quan em fa mandra també sento pressió social com per exemple a l’hora de depilar-me. No conec aquests corrents.
20. Dona. Sí, encara que no és una de les meves prioritat en el dia a dia. Tot i això, sovient sento una pressió social bastant potent, també en temes de depilació, per exemple. Coneixo els corrents en terme bàsic, però no en sé massa.
23. Femení. Em sento molt pressionada pels cànons de bellesa.
24. Femení. Abans si sentia una mica de pressió, actualment penso que si em sento bé m’és igual el que diuen. Penso que és important si et fa sentir bé a tu mateix.
20. Dona. Sí, crec que tota dona sent una pressió social envers el seu aspecte o el seu cos. Conec el de #bodypositive, pel que tinc entès és com acceptació de diversitat de cossos? No estic molt segura jaja
19. Dona. Per a mi sí que és important. No sento cap tipus de pressió social. Sí, coneixo els corrents, però no massa profundament.
23. Femení. Sí, i també conec les corrents que indiqueu.
25. M. És important, però no sento pressió social sobre el meu cos.
︎︎︎ Consumeixes pornografia habitualment? A través de quines plataformes? Ha estat la pornografia el teu referent d’educació sexual?
33. Femení. Sí, des de vàries plataformes. La meva educació sexual sempre s’ha basat en la meva experiència pròpia amb altres cossos o amb el meu, mai des de la pornografia. Cosa que agraeixo posant per cas que puc imaginar quines conseqüències podrien seguir a algú que creixi mirant porno i no tenint accés a contrastar en viu què se sent i viu quan comparteixes amb un cos viu allò que t’excita, el respecte a l’altre, les millors intencions entre ambdues (o més) persones.
32. Dona. No.
32. Female. Doncs en una part si.
57. Dona. Si,en consumeixo. Internet.
30. Masculí. Sí, per internet. Ha estat un referent, sense dubte.
55. Dona. No.
48. Dona. Si, pero molt esporádicamrnt sobretot compartida amb la parella.
44. Dona. No consumeixo pornografia.
29. Femení. No, molts pocs cops a la meva vida. No sabria on buscar.
33. Femení. Desgraciadament, si. No tot el referent, però si una part.
38. Dona. A vegades en consumeixo, a través de pàgines mainstream. Moltes vegades no m'acaba de convèncer perquè la trobo previsible, coitocèntrica i en molts casos racista. El porno alternatiu que he vist tampoc em convenç, perquè les històries em semblen lentes i una mica cursis.
35. Femení. Alguna vegada. No, no ha estat el meu referent.
54. Femení. No, no consumeixio, no m’atraurà . No.
32. Masculino. No consumo mucha pornografia por no encontrar pornografia respetuosa gratuita. Me gusta la pornografia y me parece muy importante para la educacion sexual, por eso me parece importante que haya pornografia consciente y feminista gratuita pero tambien entiendo que es un negocio y si no es gratis no funciona.
29. Femení. No en consumeixo, no m'excita i crec que és necessari reformular el porno.
47. Home. Sí. Internet. Ha estat un referent a mitges.
31. Ara fa anys que no. Consumia xconfessions fa un parell d'anys.
40. Femení. No.
38. Home. Algunes vegades miro pornografia, per internet. M'agrada veure i escoltar el sexe, veure com gaudeixen altres es com exitant i ells no et veuen.
44. Dona. No en consumeixo i molt no ha estat referent.
34. F. Consumeixo si. Moltes vegades més enfocada a la “dona” amb produccions com les d’Erica. Però també okataformes com HotTube per exemple. No ha estat el meu regerent en cap cas.
32. Dona. No en consumeixo, només conec la Erika Lust. Amb una parella miràvem de trobar escenes eròtiques que ens excitaven molt. No ha estat cap referent.
45. Dona. No.
63. Home. No és un referent però si un entreteniment.
29. Dona. No.
41. Masculí. Si. Pornhub.com. Vaia pregunta... espero que no!
30. Dona. Si, plataformes de busqueda rapida a google. Sí.
36. Home. Internet.
22. Dona. No. Personalment no li veig plaer a la pornografia.
39. Dona. Si. Pornhub. No.
36. Dona. Si, intento buscar plataformes alternatives, últimament he descobert Four Chambers que m'agrada molt, molt artística.
27. Dona. No. No. No.
37. Macho. Sí suelo consumir pornografía porn hub. Y sí desgraciadamente fue uno de mis pilares en la educación sexual y también me ha generado bastantes frustraciones, acabas creyendo que para ser un hombre promedio tu pene debe estar en torno a los 20 cm reglamentarios.
63. Dona cisgènere. No, és denigrant.
32. Masculí. Pràcticament ja no. D'adolescent molt més, i sí que era un referent d'educació sexual (malauradament).
37. Dona. No, no consumeixo. No em sembla interessant.
48. Femení. Abans si consumía porno com a curiositat perque em crida la estética q te a veure amb el sexe, m agrada el porno fet per dones, Erica lush o el salo erotic de Barcelona i el cómic porno m encanta , encara q ara el porno en general si no está fet per do es amb una mica d historia erotica el trobo violent. No es el meu referent, pero si he practicat sexe amb algún model del porno.
34. Femení. No consumeixo pornografia ni l’he consumit.
39. Femení. No, i sempre hi ha hagut com aquesta frontera amb el consum de pornografia. Vergonya, judici, por. En procés de descobriment i obertura. El referent d'educació sexual podrien haver estat més pel·lícules, les quals allunyen de la realitat tota experiència i ajuden més a idealitzar que aprendre.
34. Mujer. No consumo pornografía y nunca fue una referencia en mi educación sexual.
28. NB. Sí, porno transfeminista. Per sort no el porno convencional.
24. Masculí. No. Internet. No.
45. Home. Sí. XNNX, XHAMSTER. Referent no, ha sigut un estímul. Els meus referents serien les meves relacions.
31. Maculí. De tant en tant. A través de vídoes en diferents webs. Ha estat les meves primeres experiències.
60. Femení. No. No.
84. Home. No.
86. Mujer. No.
26. Dona. No en consumeixo però si que ocasionalment n’he vist.
23. Home. Sí. Habitualment a través de twitter, pàgines de relats eròtics, PornHub o xnxx.com. Sí, ho ha estat en gran part.
22. Home. No, actualment.Sí, inconscientment però intento que no sigui així.
28. Femení. Si, normalment en parella. Tria ell.
40. Home. Si, Gaymaletube.com
36. M. Si, per Internet. No, creo la porno convencional es muy ficticio.
23. Masculí. No condueixo pornografia habtiualment però quan era adolescent sí. No recordo per on la consumia a part de que era per internet però si que va exercir en aquella època com a referent.
32. Masculino. Si lo hago y si, constituyó un referente en mi educación sexual. Cosnumo porto a través de diferentes plataformas rakstech tipo xvideos, aunque tb veo videos buscados a través de google.
︎︎︎ Si Girona fos un cos, on estaria el seu clítoris? Per què?
33. Femení. Encara no he trobat resposta definitiva a aquesta pregunta però tot apunta que el clítoris de Girona cau al bell mig d’un camp de blat on passejo i hi faig esport quan necessito el meu moment sola i de aillament.
33. Female. Quina pregunta! Les deveses? On s'ajunten el ter i l'onyar. Per humid i bonic!
32. Masculí. El barri vell?
57. Dona. Seria el pont de pedra sobre el riu onyar. El pont sobre les dues lleres del riu pot ser una bona imatge.
30. Masculí. El cul del lleó pq tothom la petoneja.
48. Dona. A la placa assumpcio. Es on em vaig criar.
44. Dona. Ostres no ho se.
29. Femení. A casa meva ✌️.
33. Femení. Jo diria que a Montjuïc, ja que crec que és el punt més alt de la ciutat.
38. Dona. Ni idea 😂. Al mig?
35. Femení. La catedral.
54. Femení. A la catedral , perquè es el que tothom busca i vol gaudir.
32. Masculino. Nose..el cull de la leona por ser el punto magico que todes queremos besar y que concede regalos.
29. Femení. La Devesa perquè és un espai de connexió amb un mateix i desconecció amb l'entorn.
47. Home. A l'auditori (com a espai de referència), perquè la música en directe és molt plaent :-)
31. ?
40. Femení. Catedral del barri vell. Es un lloc inspirador.
38. Home. Ostres, pues Girona es molt rebuscada i reprimida... hem costa molt trovar un clitoris!!
44. Dona. A la catedral! Al centre.
34. F. Casa meva!
32. Dona. Potser seria el riu Ter a Pedret, on baixi més ample perquè tot flueixi i no s’aturi.
45. Dona. al parc central.
63. Home. Sota la plaça Catalunya, perquè és un lloc amagat i poca gent hi ha estat.
41. Masculí. Me la imagino allà on fins fa pocs anys desembocaven els quatre rius i una séquia cap a La Copa i Pont Major. Allà on confluien i a vegades desbordaven per la barreja d'aigues de diferents densitats, composicions i caudals, en direcció cap al mar.
30. Dona. Quina bona pregunta. Es la que mes mha agradat. En un lloc verd a la natura sense soroll de cotxes. No conec cap lloc així dins la ciutat. Per que es un lloc que genera plaer, com el clitoris.
36. Home. La muralla. Mira el cel al capvespre.
22. Dona. Estaria a alguna altura considerable. Per alli a la muntanya de la O, algun mirador de Sant Daniel o a Torre Gironella. Un lloc amb vistes de la ciutat pero prou apartat per tenir la categoria de intim.
39. Dona. Al barri vell. Es on sem desperten més emocions.
36. Dona. Al riu, pq estigui ben humit.
27. Dona. Abans d'arribar a la plaça dels jurats. Entre st Fèlix i la plaça dels jurats. Pq hi vaig tenir relacions satisfactòries.
37. Macho. Estaría la Catedral de San Félix... porque es admirado por todos y da placer disfrutarla.
63. Dona cisgènere. A casa meva. És un espai d'intim confort i gaudi.
32. Masculí. Girona és multicapa, i en les capes més profundes es troba el seu clítoris. Amagat entre carrerons foscos de Santa Eugènia o Sant Narcís. Si sapiguéssim donar plaer i amor al seu clítoris, la ciutat somriuria lluny del turisme i la Girona d'aparador.
37. Dona. Al Barri Vell!! És a on mès es gaudeix de la ciutat!!
48. Femení. A Montjuic , perque es una muntanya Bonica i rodona.
34. Femení. Seria el riu Onyar. Perquè la seva energía flueix tal i com ho fa la del meu clítoris.
44. D. La catedral, perquè és el + bonic.
33. Mascle. Sant fèlix.
32. Dona. Pont de pedra, on flueixen les aigües i es concentren els carrers, la vida.
34. Femení. Jardins dels alemanys.
29. Dona. El tren, prequè travessa tota la ciutat, és símbol de vida, de mirar cap enfora i les vies com els nervis que es connecten amb altres indrets.
49. Dona. Al carrer de la Rosa " la plaça de l'Àngel crec que es diu
25. F. The beggining of La Rambla (between plaça catalunya and the stone bridge) because is a place used to meet with your friends (meeting point) and start of crazy nights :)
25. Dona. A Salt, perdut de vista!
44. Femení. A casa meva.
49. Mujer. En el mar o las vistas desde la catedral.
16. Home. El clítoris de Girona és al barri vell, ja que és la part més autèntica i maca de Girona, a part de ser un lloc íntim.
19. Hombre. La plaza independencia. Es por dónde todos pasan.
30. Masculí. La catedral. Perquè és el símbol més important, i al centre del casc antic. On es podria identificar com a centre de tota la ciutat.
23. Hombre. En la catedral, símbolo de la ciudad y su cuerpo y centro del placer espiritual y sensorial.
@lanoiadelmonyo - hola@lanoiadelmonyo.com
![]()
